dissabte, de desembre 02, 2006
Vents de guerra al Líban
Vents de guerra al Líban
Iran i Síria intenten aprofitar en el seu propi benefici la divisió de les potències occidentals i les contradiccions entre aquestes i les dues potències no occidentals del Consell de Seguretat amb dret a veto –Xina i Rússia- per promoure una revolució islamista al Líban, ensorrant la feble democràcia libanesa per la força. Que una part dels cristians –per raons d'oportunisme polític- prefereixin apostar per l'islamisme en lloc per mantenir els actuals equilibris constitucionals libanesos, no amaga que el actor principal de la insurrecció és Hezbol·là; un moviment polític totalitari, que ha demostrat en el passat que no té cap inconvenient en provocar una guerra amb Israel per aconseguir els seus objectius polítics.
Els occidentals no varen entendre que darrera dels atacs de Hezbol·là contra Israel havia tota una estratègia global per estendre el poder islamista i antioccidental al Líban i a tot Orient Mig. I varen caure en l'error estratègic de creure que Hezbol·là era un interlocutor normal i no el moviment totalitari i terrorista que en el fons és. Un moviment que –amb aliança amb els sirians i els iranians- practica la violència terrorista contra els seus adversaris polítics, des de la seguretat que el dóna la feblesa militar de l'Estat libanès –on bona part de l'exercit és més lleial a Hezbol·là que no al propi Estat- i la feblesa militar de la resta d'actors polítics. Aturar la guerra amb Israel, deixant sortir a Hezbol·là com a guanyador moral, i posar forces d'interposició, sense un mandat definit i sense capacitats militars adients per enfrontar-se a Hezbol·là o per ajudar al Govern libanès a defensar-se d'una insurrecció de Hezbol·là, ha obert les portes a l'actual situació.
La tensió creix i és qüestió de temps que els grups que volen mantenir el model democràtic al Líban i que no volen una dictadura islamista comencin a preparar-se per un enfrontament violent amb Hezbol·là. Un enfrontament que agafarà a les tropes occidentals sota mandat de l'ONU –incloses les forces espanyoles- en una situació impossible. Sense mitjans per defensar-se, sense mitjans per donar suport al Govern democràtic libanès, sense un mandat clar en defensa de la democràcia libanesa, només podran optar entre fugir o esdevenir víctimes propiciatòries en un foc encreuat entre les diferents faccions en el cas que esclati un conflicte obert.
I en aquest cas, és poc imaginable que Israel permeti una victòria islamista sense actuar en defensa dels seus propis interessos de seguretat. El que ens portaria de nou a la situació que es va viure al Líban als 70 i als 80. Només que ara amb una major probabilitat d'escalada cap a un conflicte obert entre Síria i Iran per un costat i Israel i els Estats Units per l'altra.
