dijous, de juliol 06, 2006
La guerra civil europea
La guerra civil europea
La Gran Guerra –com fou coneguda la I Guerra Mundial abans de la II- va destrossar el status quo anterior. No fou només la matança de generacions de europeus –els nord-americans i els japonesos varen portar-se el seu premi amb un cost mínim- sinó els enormes sacrificis que va partir la població civil de les potències enfrontades: greus en el cas de la majoria dels aliats, terribles en el cas dels russos i de les potències centrals, que patiren una guerra total que tenia per objecte fer morir de fam les seves poblacions civils. Una guerra total i industrial, on militars amb idees heretades de Napoleó varen enviar a la mort de centenars de milers, milions d'homes, en les carnisseries dels fronts occidentals.
La Gran Guerra va destruir les bases tradicionals de les societats europees, va trencar els principis econòmics i socials del liberalisme del XIX i va provocar una inflació de preus que, en major o menor mesura, va afectar a tots els països europeus. Crisi econòmica general que va fer esclatar revolucions a Europa central –ofegades en un bany de sang- i que va donar als comunistes russos la oportunitat de conquerir el poder –amb un altre bany de sang- . Els anys següents a la Gran Guerra són els anys de la consolidació de l'Estat totalitari stalinista i l'aparició dels autoritarismes anticomunistes –primer a Itàlia, després a Alemanya i a altres països d'Europa, Polònia, Hongria, Àustria...-. L'ascens dels autoritarismes populistes –que en cada país tenen les seves pròpies característiques- i la força expansiva del comunisme soviètic varen posar a les democràcies europeus davant d'un repte històric. Perquè qualsevol de les dues corrents enfrontades –la dreta revolucionària o els comunistes- representaven la mort de la democràcia liberal.
Jo no tinc cap inconvenient en condemnar sense cap afegitó tots i cadascú dels règims de dreta revolucionària; i no penso perdre cinc segons en el debat nominalista sobre la naturalesa d'aquesta dreta antiliberal. Però demanaria als mateixos que exigeixen aquestes condemnes que facin la mateixa crítica envers els crims del comunisme.
I sobre tot demanaria una mica de memòria històrica. Si les forces republicanes haguessin guanyat la Guerra Civil no hagués guanyat la democràcia. Perquè les forces hegemòniques al règim republicà no eren els republicans demòcrates sinó els comunistes de disciplina stalinista. L'assassinat de Andreu Nin i la repressió contra la CNT i el POUM il·lustra quin hagués estat el futur de la democràcia republicana en cas de derrota dels revoltats. Els franquistes varen donar un cop d'Estat il·legítim i condemnable, però els dirigents de l'exercit i el govern republicà –una vegada va esclatar la guerra civil- cada vegada varen defensar menys la democràcia republicana i varen entrar en una dinàmica autoritària i repressiva que els propis republicans liberals i d'esquerra democràtica varen condemnar i de la qual foren víctimes.
