dimarts, de gener 23, 2007
Com podem derrotar a ETA Ipara el jueves)
Com podem derrotar a ETA
Els nacionalistes -amb el suport actual dels socialistes- afirmen que no és possible derrotar a una formació terrorista que compta amb el suport de desenes de milers de seguidors. És una afirmació tant repetida com falsa. Es repeteix perquè interessa als nacionalistes fer creure que el problema no té solució policial i judicial. Però com demostraré en aquest article, és possible plantejar objectius policials i judicials que derrotin a ETA sense donar-li cap concessió política i malgrat el suport dels seus seguidors.
En primer lloc hem de tenir en compte que els terroristes actius i els terroristes potencials, que estan disposats a jugar-se la vida en la lluita violenta, són una ínfima minoria de les desenes de milers de seguidors de la seva causa. Una cosa és votar a Batasuna, anar a manifestacions, mantenir postures favorables a ETA... i altra de molt diferent anar a la clandestinitat. Només una minoria –1, 2 o 3 per cent- estan disposats a participar activament en la violència terrorista. Si els votants batasunos són entre 100.000 i 150.000, estaríem parlant d'uns pocs milers. Cal tenir en compte que d'aquests milers, la majoria mai ha pensat en agafar les armes, i és limita a actes de violència urbana. En tot cas, podríem acceptar que –en el pitjor dels escenaris- ETA disposa d'uns milers de terroristes potencials.
Ara bé, ETA necessita temps i recursos per convertir els terroristes potencials en terroristes actius. No basta amb disposar de persones disposades a ser terroristes. Necessiten preparació, el que vol dir que hi ha la capacitat de convertir aquests terroristes potencials en terroristes actius és limitada.
Per derrotar a ETA només necessitem una cosa. Matar o ficar a la presó a més terroristes dels que pot reposar ETA de les seves bases humanes. Amb una acció policial i judicial en França i en Espanya, sense permetre que disposin de fronteres segures, eliminant qualsevol font de finançament, podem aconseguir que ETA tingui més pèrdues de les que pot compensar amb els seus partidaris més radicals del món de Batasuna. Cada vegada que això ha estat ha punt de passar, ETA ha fet una treva trampa per guanyar temps i poder recompondre les seves forces.
La fórmula és simple. Imaginem que ETA disposa de 500 terroristes. Posem que pot formar 100 terroristes a l'any. Si reduïm la seva capacitat de formació de terroristes –amb la col·laboració internacional- i si eliminem a més de 100 terroristes a l'any –matant-los o posant-los en presó- en 10 anys ETA podria quedar en una situació de pràctica extinció. I per fer això no cal saltar-se l'Estat de Dret –com van fer els socialistes amb el GAL-, només cal aplicar sense complexos totes les possibilitats que ofereix l'Estat de Dret i els mecanismes de cooperació internacional que s'han consolidat amb l'anomenada guerra contra el terrorisme.
Iceta a Síria
Iceta a Síria
Una mica desapercebuda ha passat la notícia de la visita oficial d'una delegació del PSC a una de l es més antigues i sanguinàries dictadures àrabs. Els socialistes catalans han enviat a Miquel Iceta, Joan Ferran i el seu diputat quota islàmica, Mohamed Chaib, a intensificar relacions amb els dirigents sirians. La visita els va permetre entrevistar-se amb el Pr esident del Parlament sirià –un parlament escollit a dit- i amb diferents ministr es del govern del dictador Baixar al-Assad.
No deixa de ser curiós que els líders socialistes catalans visitin a un règim que està sota investigació de les Nacions Unides per l es seves implicacions en diferents assassinats polítics comesos al Líban –entre els que d estaca Rafic Sariri-. Molt possiblement, els dirigents socialistes catalans ignoraven els informes pr esentats per Detlev Mehlis el 20 d'octubre de 2005 on s'implicaven les autoritats sirianes a l'atemptat. Segurament, els dirigents socialistes catalans ignoren que els sirians han armat i segueixen armant a Hezbol·là, en contradicció amb l es disposicions de les Nacions Unides per aturar els combats entre Israel i Hezbol·là. Molt probablement els dirigents socialist es catalans ignoren que els sirians estan donant suport a tota una estratègia per enderrocar el govern democràtic del Líban, mitjançant l'assassinat de ministr es i de diputats de la majoria. Quan una persona ignora tantes coses no es pot queixar si algú pensa que és un ignorant. Jo no crec que siguin ignorant, però si que crec que actuen sense cap altra principi que treure profit electoral.
Pilar Rahola va publicar a l'Avui fa quasi dos anys que "Síria és un gegant temible, agressiu i violent. Però hi ha alguns fonaments que comencen a moure´s, d es de la caiguda de Saddam, fins a la revolució del Cedre libanès. Si no falla la pressió americana, si Europa deixa de ser una senyora de vida alegre que ven els seus valors a tant la peça, i si el Líban finalment s´allibera, potser Síria sigui finalment un gegant… amb peus de fang". Segurament el que no podia pensar Pilar Rahola és que els seus antics socis de govern a l'Ajuntament de Barcelona sortirien en favor del d espotisme sirià.
