dimarts, de gener 23, 2007
Iceta a Síria
Iceta a Síria
Una mica desapercebuda ha passat la notícia de la visita oficial d'una delegació del PSC a una de l es més antigues i sanguinàries dictadures àrabs. Els socialistes catalans han enviat a Miquel Iceta, Joan Ferran i el seu diputat quota islàmica, Mohamed Chaib, a intensificar relacions amb els dirigents sirians. La visita els va permetre entrevistar-se amb el Pr esident del Parlament sirià –un parlament escollit a dit- i amb diferents ministr es del govern del dictador Baixar al-Assad.
No deixa de ser curiós que els líders socialistes catalans visitin a un règim que està sota investigació de les Nacions Unides per l es seves implicacions en diferents assassinats polítics comesos al Líban –entre els que d estaca Rafic Sariri-. Molt possiblement, els dirigents socialistes catalans ignoraven els informes pr esentats per Detlev Mehlis el 20 d'octubre de 2005 on s'implicaven les autoritats sirianes a l'atemptat. Segurament, els dirigents socialistes catalans ignoren que els sirians han armat i segueixen armant a Hezbol·là, en contradicció amb l es disposicions de les Nacions Unides per aturar els combats entre Israel i Hezbol·là. Molt probablement els dirigents socialist es catalans ignoren que els sirians estan donant suport a tota una estratègia per enderrocar el govern democràtic del Líban, mitjançant l'assassinat de ministr es i de diputats de la majoria. Quan una persona ignora tantes coses no es pot queixar si algú pensa que és un ignorant. Jo no crec que siguin ignorant, però si que crec que actuen sense cap altra principi que treure profit electoral.
Pilar Rahola va publicar a l'Avui fa quasi dos anys que "Síria és un gegant temible, agressiu i violent. Però hi ha alguns fonaments que comencen a moure´s, d es de la caiguda de Saddam, fins a la revolució del Cedre libanès. Si no falla la pressió americana, si Europa deixa de ser una senyora de vida alegre que ven els seus valors a tant la peça, i si el Líban finalment s´allibera, potser Síria sigui finalment un gegant… amb peus de fang". Segurament el que no podia pensar Pilar Rahola és que els seus antics socis de govern a l'Ajuntament de Barcelona sortirien en favor del d espotisme sirià.
