dimarts, d’agost 08, 2006
Hipocresia amb les baixes civils
Hipocresia amb les baixes civils
Les guerres sempre són cruels. Però la crueltat de les guerres és universal. No ens podem conformar amb veure la crueltat només quan la podem convertir en una pancarta política.
Les normes internacionals que regulen la guerra prohibeixen alhora infringir danys als civils no combatents i utilitzar-los com escut per operacions militars, siguin ofensives o defensives. El problema radica en que en les zones urbanes, quan els combats es produeixen en mig de la població civil, és molt difícil no violar aquestes dues restriccions.
Els defensors d'una ciutat no poden renunciar a utilitzar l'avantatge de la pròpia geografia urbana i els atacants no poden renunciar a atacar als defensors perquè s'amaguin en mig de la població civil. La solució de compromís és l'evacuació de la població civil abans de començar els combats. Però això no sempre és possible.
Les guerres que hi ha hagut al món demostren que quan els combats arriben a les ciutats les víctimes civils són inevitables.
Els russos varen matar 200.000 persones en les seves guerres amb Xexènia. La immensa majoria eren civils. Els sirians varen matar 20.000 persones per derrotar la revolta islamista a Hama. Quan els israelians varen envair el Líban als anys 80, en les primeres dues setmanes del conflicte, varen morir més de 10.000 persones. No parlem de les guerres que es produeixen –ara mateix- a l'Àfrica negra, en mig d'una absoluta indiferència de l'opinió pública internacional, on les víctimes civils es compten per desenes i centenars de milers.
L'OTAN –amb participació militar espanyola- va llançar entre el 24 de maig de 1999 i el 10 de juny de 1999 38.000 atacs contra Iugoslàvia. Atacs aeris o amb míssils llançats des de naus i submarins, que tenien per objectiu derrotar un règim autoritari i criminal. Era una guerra justa, malgrat no tenir el suport del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Però en aquesta guerra justa, malgrat l'esforç per evitar baixes civils, aquestes no es varen evitar. L'OTAN va admetre 30 accions on varen produir-se baixes civils i va reconèixer que varen morir 500 civils.
En totes aquestes guerres els nostres progressistes han mirat en altra direcció. No tots, però si els socialistes –que varen donar suport a l'ofensiva de l'OTAN contra Iugoslàvia- . Les víctimes civils adquireixen un valor simbòlic pels progressistes quan les provoquen els israelians. Per això, ara es diuen coses que no s'acostumen a dir en altres ocasions.
