dimarts, de gener 30, 2007
Una invitació a dialogar
Una invitació a dialogar
L'oposició a ampliar una hora setmanal l'aprenentatge de la llengua espanyola o d'estendre la seva utilització com a llengua vehicular en altres assignatures te menys que veure amb l'aprenentatge de la llengua catalana, que seguiria sent dominant, com de la consideració de la llengua espanyola com una realitat estranya a la realitat catalana.
Fa temps que hem descobert que amb l'anglès fem les coses molt malament. Entre d'altres raons, perquè només ho ensenyem com una assignatura, sense vinculació amb la realitat docent global. El mateix passava quan el català era una assignatura o només s'impartia de forma molt limitada en unes poques matèries com a llengua vehicular. Certament, els alumnes que parlen espanyol a les seves llars aprenen la llengua, com ho fan els alumnes de família catalano parlant, perquè –sobre tot a les zones metropolitanes- el contacte amb l'espanyol és molt extens. Deixant de banda que això no garanteix un aprenentatge adient de l'espanyol culte i deixant de banda que a les zones interior de Catalunya la presència de l'espanyol és molt menor, hi ha l'evidència que l'aprenentatge d'una llengua a més de aprenentatge d'una gramàtica i d'un vocabulari, exigeix un ús formal en altres assignatures.
A vegades es posa com exemple el cas de Flandes, on el francès només s'estudia com a assignatura i només a partir d'una certa edat. El resultat és que molts flamencs no parlen bé el francès i molt més no ho saben escriure. El mateix passa amb molts quebecois, sobre tot en ambients populars, que tenen un domini de l'anglès molt limitat –cosa que no passa amb els anglofons, que tenen garantit legalment al Quebec l'aprenentatge de la seva llengua en condicions similars al francès-.
Una de les raons per les quals a Catalunya els nacionalistes són tant radicals en les seves postures és la por a la demografia. Els hispano parlants han tingut més fills i s'incrementen més i més amb l'aportació dels immigrants de l'Amèrica Hispana. El que els nacionalistes pretenen no és que els nous catalans aprenguin català, sinó que abandonin la seva identitat lingüística i optin pel català com a llengua primària. I això no és el que el Tribunal Constitucional va considerar com una legítima normalització de la llengua catalana. És un objectiu polític de construir una nació política en base a la llengua i no a la ciutadania comuna definida per viure en un determinat territori.
Voldria obrir un debat amb serenitat sobre aquest assumpte. Tot i així sospito que els comentaris dels nacionalistes tractaran més sobre la meva persona que no pas sobre els arguments presentats.
