dimarts, de març 06, 2007
La socialdemocràcia d'en Xavier Trias
La socialdemocràcia d'en Xavier Trias
Trias ha decidit enfocar la seva darrera campanya electoral buscant esdevenir l'hereu natural d'en Pasqual Maragall. Hereu per Hereu crec que té més legitimitat l'actual alcalde digital nomenat per Montilla i Zapatero. A més, Maragall ha cremat bona part del seu prestigi ciutadà en els seus darrers anys d'erràtiques caramboles polítiques. Ser l'hereu de Maragall podria interpretar-se de moltes formes i no totes positives pel candidat nacionalista.
El seu discurs al Macba m'ha confirmat que Xavier Trias no toca de peus a terra. El seu regne no és d'aquest món. Exemple: dedica dos folis a parlar de la reforma de la llei electoral i 2 línies a la seguretat ciutadana i cap paraula a la immigració il·legal.
La teoria d'en Trias sembla presentar-se per fer el mateix que fan els socialistes només que amb millor talant. Maleït talant. Formes sense qüestionar els continguts i, sobre tot, sense saltar-se els límits del discurs políticament correcta. Trias no té un model alternatiu sinó només una alternativa d'equips dins dels paràmetres de la cultura progre que ens domina. La qual cosa és coherent amb la seva trajectòria política i a la seva històrica tendència a donar suport a les causes dels bons progressistes - com ja feia en el seu temps Miquel Roca -.
Qui estigui tip i fins els c... del Tripartit i dels pijo progres no trobarà en Xavier Trias la força d'unes conviccions i d'una voluntat de enviar la correcció política als abocadors de la història. Només el PP i Alberto Fernández sintonitzen amb la gent normal que vol que Barcelona sigui governada des de la normalitat dels que treballen i paguen els seus rebuts i estan cansats de tanta progressia de disseny i cotxe oficial.
--
laveudecatalunya@gmail.com
