dimecres, de juliol 12, 2006
El divorci de ZP i els catòlics
El divorci de ZP i els catòlics
La visita del papa Benet XVI a València ha posat de manifest el divorci radical que existeix entre els catòlics i el govern socialista. No és només una diferència sobre polítiques concretes, com podria ser el cas del matrimoni homosexual (un experiment que molts pocs països del món pensen seguir) o el dret dels pares a escollir l'educació dels seus fills. Va molt més enllà.
Rodríguez Z creu que la seva missió històrica és convertir Espanya en un Estat laic com és França, en contradicció amb el que proclama la nostra Constitució: un Estat aconfessional i un reconeixement de l'església catòlica com a religió majoritària. Que és el que proclama la Constitució al seu article 16 quan diu: "Ninguna confesión tendrá carácter estatal. Los poderes públicos tendrán en cuenta las creencias religiosas de la sociedad española y mantendrán las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia católica y las demás confesiones".
Zp com la majoria dels progres espanyols –inclosos els catalans- creuen que la democràcia exigeix esborrar la religió de l'espai públic. I el govern socialista aplica aquesta filosofia amb especial fervor, combinant les frases amables de cara a la galeria amb una política d'enfrontament total. Una política recolzada per l'aparell televisiu progressista –TVE, la Cuatro, la Sexta i Telecinco- que reprodueix disciplinadament les consignes de La Moncloa.
L'aparell propagandístic socialista intenta embrutat com pot la figura de Benet XVI: que si ha presidit la Inquisició, que si va militar a les joventuts nazis, que si els escàndols de pederàstia, que si l'odi als homosexuals... Tot això combinat amb la befa contínua de les creences catòliques sobre l'avortament, l'educació, la família, l'educació o la sexualitat.
En aquest context de contínues agressions, que ZP no vagi a la missa central de la Diada de les Famílies és un fet menor i anecdòtic.
El problema de Rodríguez Z amb els catòlics és que poden ser una minoria –si comptem als practicants- però som una minoria molt nombrosa. Els estudis indiquen que els catòlics practicants estaríem entre el 30% i el 20% de la població. No és casualitat que , malgrat la caiguda de la pràctica religiosa, no hi hagi a Espanya cap convocatòria social que aplegui tanta gent setmana rera setmana com les celebracions eucarístiques catòliques.
En tot cas, molts més que les 1275 parelles homosexuals que s'han casat a Espanya fins el 31 de maig de 2006 (només un 0,6% dels 209.125 dels matrimonis celebrats durant 2005).
mailto:laveudecatalunya@gmail.com
