diumenge, de març 25, 2007
L’apostasia d’Eurabia (viernes)
L'apostasia d'Eurabia
Europa s'encamina cap a la negació de la seva realitat jueu-cristiana i renúncia al més valuós de la seva tradició espiritual: la convicció que hi ha una veritat i uns valors universals, sobre els quals es fonamenta la dignitat sagrada de tota persona humana. La vella Europa es nega a si mateixa, per proclamar-se com una terra sense arrels espirituals, com un desert on les persones es troben soles, sense cap altra referent que els seus propis desigs.
Benet XVI ha dit que Europa ha agafat el camí del suïcidi històric, un camí que li porta a sortir de la història i a deixar un espai buit que serà omplert per les forces de l'islamisme i del laicisme radical. Curiosa combinació. Islamistes i progres coincideixen en odiar la tradició jueu-cristiana. Però aquesta aliança impia durarà ben poc. Perquè els islamistes, una vegada les esglésies i sinagogues s'hagin convertit en arqueologia turística o en recintes de serveis socials, demostraran la seva veritable cara: que és la imposició per la força, de les seves conviccions i del seu fanatisme, de la llei islàmica al uns europeus que han perdut el sentit de les coses que no es poden explicar només amb la raó instrumental.
Amb una demografia en decadència –on Catalunya té l'honor de trobar-se en la primera divisió del suïcidi de la natalitat- la població occidental no només s'anirà envellint, sinó que es reduirà en les properes dues generacions. Necessitem l'aportació dels immigrants. Però no de qualsevol origen. Necessitem immigrants que tinguin arrels occidentals. No immigrants que vulguin fer d'Europa una nova Eurabia. No és un problema només de garantir el progrés material, que ho és; està en joc la nostra supervivència com a cultura i com a temple terrestre de la dignitat humana. D'una dignitat humana que no té com a finalitat ser lliure, sinó que proclama que la llibertat és i existeix perquè els homes puguin gaudir una bona vida, d'acord a la seva vocació natural d'aspirar a construir una societat justa, sobre valors justos i no només sobre la satisfacció del desig de tenir o de consumir.
