divendres, de novembre 10, 2006
CiU necessita més pragmatisme
CiU necessita més pragmatisme
CiU no té cap possibilitat de conformar per si mateixa una majoria absoluta a Catalunya. Ha perdut l'hegemonia en el vot nacionalista d'esquerres, que és abans d'esquerres que nacionalista. Facin el que facin, els nacionalistes d'esquerres tenen les seves pròpies prioritats. No vol dir que no siguin nacionalistes, però no volen enfortir a una força que des de la perspectiva de les esquerres catalanes no forma part del seu propi espai. Els dirigents de CiU poden no sentir-se de centre-dreta, però la realitat és que –els agradi o no- el seu posicionament electoral, més enllà de les qüestions nacional, no està a l'esquerra. I si no ets d'esquerres o és de dretes o no ets res, que possiblement és el que li està passant a CiU.
CiU diu que no pot pactar amb el PP perquè el PP té conviccions nacionals espanyoles incompatibles amb les seves conviccions nacionals. Com si els pactes polítics fossin matrimonis de per vida o si el que més importés és compartir les conviccions més profundes sobre la pàtria. Dubto molt que Montilla i Carod-Rovira tinguin les mateixes conviccions i sentiments. Però són persones pràctiques, que fan de la necessitat virtut. En Canvi, Mas i Duran exigeixen al PP el que el PP mai els ha exigit: que no siguin conseqüents en defensa de les seves conviccions nacionals espanyoles, tan legítimes –des del punt de vista democràtic- com les seves. I amb aquest error, CiU es tanca les portes a formar majories alternatives, quedant en mans d'una ERC que té les seves opcions molt clares i que ha agafat un electorat d'esquerres i nacionalista, que cada vegada té menys en comú amb les bases històriques del que ha estat el pujolisme.
CiU i el PP han fet pactes sense renunciar a les seves profundes i respectives conviccions. Com ho ha fet ara el Tripartit. La clau radica en complir els pactes i en establir –amb claredat i sense ambigüitats- els temes on no hi ha consens i on les parts conserven la seva llibertat. A fi de comptes, els pactes polítics duren el que duren els interessos que els alimenten. Com ha estat sempre des de que hi ha política al món.
Si CiU no accepta les regles del pragmatisme post pujolista està condemnant a Catalunya a tenir majories tripartites per molts anys. El PP pot –a la llarga, com va demostrar al 2000- recuperar el poder a Espanya sense CiU. Però CiU, en el seu esplèndid aïllament, només té davant desert i més desert.
