dissabte, d’agost 26, 2006
laveudecatalunya@gmail.com (lunes)
Una mica de geopolítica
Els bons progressistes europeus pensen que el món es pot governar amb la filosofia que dirigeix la Unió Europea. Creuen que és possible que el món sigui governat per la via del diàleg i del consens en el marc de les Nacions Unides. Pensen que la millor manera per aconseguir la pau i la prosperitat al món és limitar i combatre l'hegemonia militar i política dels Estats Units. Creuen que és possible mantenir la illa de prosperitat que és Europa occidental sense estendre el nostre model polític i social arreu del món.
La idea de base –que està al darrera del concepte "diàleg de civilitzacions"- és renunciar a defensar la universitat dels valors occidentals, pensant que amb això comprarem la bona voluntat dels adversaris dels Estats Units. Per tant, passi el que passi al món, hem de renunciar de forma unilateral i absoluta al poder militar. D'això a convertir els exercits europeus en una mena d'ONG lleugerament armada hi ha un pas.
Tot això pot sonar molt bonic, però la realitat és ben diferent. Tancar-nos darrera de la falsa muralla del "diàleg de civilitzacions" no evitarà l'enfrontament amb els islamistes. Entre d'altres raons, perquè tenim l'enemic a casa. Perquè gràcies a la imprudent política de fronteres obertes, hem permès que dintre de les nostres fronteres es consolidin comunitats fonamentalistes, on –com hem descobert al Regne Unit i a Alemanya- no manquen fanàtics disposats a atacar-nos amb l'arma del terrorisme indiscriminat.
Amb bones paraules guanyarem temps. Però el temps només servirà per enfortir més i més als enemics de tot el que representa la cultura occidental. El drama d'Occident –i Espanya és tot un paradigma- em recorda els darrers temps de l'Imperi romà d'Occident, quan els propis romans varen perdre la voluntat de resistència envers els bàrbars.
Resulta patètic la por dels països occidentals a enfrontar-se amb la força militar als terroristes islàmics i als seus aliats –Iran i Síria- . Altre signe de feblesa és la incapacitat per utilitzar els nostres recursos econòmics i diplomàtics per defensar-nos dels països que es neguen a acceptar els immigrants il·legals que ens exporten.
Certament, la força militar no ho és tot. Cal tenir una estratègia política global. Una estratègia que vagi més enllà d'evitar l'enfrontament a base de cedir i cedir. Podem convertir les derrotes –amb molta retòrica progressista- en victòries del diàleg i la pau. Però –com varen descobrir França i Anglaterra amb Hitler al 1939- les polítiques pacifistes mai han evitat les guerres amb als enemics de la democràcia; només les retarden i enforteixen als qui ens volen sotmetre als seus objectius.
