dimarts, de maig 23, 2006
Alumnes immigrats
D'un temps ençà les esquerres denuncien una suposada discriminació de les escoles públiques per raó de la major concentració d'alumnes immigrants. Es dóna per suposat que aquest fenomen és conseqüència d'una política de discriminació de les escoles d'iniciativa social i, en lògica conseqüència, es planteja l'establiment de quotes obligatòries mínimes d'alumnes forans per gaudir dels fons públics.
La ironia està en el fet que l'administració que paga als centres d'iniciativa social menys que el que li costen els centres públics –el concert només cobreix una part de les despeses corrents i cap de les inversions i/o amortitzacions- els exigeix que acullin uns alumnes que no poden pagar aquest dèficit provocat per la mateixa administració.
Les quotes escolars –voluntàries jurídicament- són l'element indispensable que cobreix el diferencial entre el que paga l'administració i el cost efectiu de l'ensenyament. Si a sobre afegim que no hi ha beques addicionals per les famílies més modestes –com és el cas de les immigrades- i que el criteri de zonificació restringeix la llibertat d'elecció a les zones més properes al domicili familiar, no és difícil entendre que a Ciutat Vella hi hagi més concentració d'alumnes immigrants. El que no s'acostuma a dir és que aquesta concentració superior es dóna tan en les escoles públiques com en les concertades-
Una altra qüestió que no s'explica és la fugida de les classes mitjanes dels centres públics. L'escola pública catalana és percebuda com un ensenyament sense disciplina, ni ambició, ni qualitat, fet per funcionaris –en el pitjor sentit de la paraula- i en el marc d'un sistema burocràtic, on ningú es responsabilitza de res i on ningú vol assumir compromisos. Pel contrari, l'escola d'iniciativa social és on l'exercici de l'autoritat permet donar una oportunitat a l'esforç personal.
Aquesta fugida de les classes mitjanes del sistema educatiu públic és molt anterior a les actuals onades d'immigració il·legal. De fet, en realitat moltes escoles públiques s'haguessin tancat si no fos per l'existència d'aquests alumnes immigrats.
Si volen equilibrar els percentatges d'immigrants en el sistema escolar finançat amb fons públics, el primer que haurien de fer és posar els mitjans organitzatius per tal que les escoles públiques tinguessin la mateix disciplina que les escoles d'iniciativa social. I després, en segon lloc, caldria replantejar-se la carrera docent pública, un exemple privilegiat de la relaxació i manca de motivació de qui té garantit el sou per tota la vida amb independència del seu rendiment.
