dissabte, de maig 27, 2006
El PSC apropa a les dues properes eleccions –autonòmiques i municipals- amb un drama de difícil solució. Els seus candidats bandera –Clos i Maragall- formen un duo que lluny d'aportar vots a les sigles provoquen l'efecte contrari. Els dos tenen una baixa valoració entre els propis votants i no semblen capaços d'aglutinar al seu voltant la força històrica que els socialistes han aconseguit a les eleccions generals.
Canviar el candidat en el cas de Clos és impossible. Canviar el candidat en el cas de Maragall és un exercici molt arriscat. Com he dit en altres ocasions, carregar-se a Maragall abans de les eleccions podria fer esclatar les tensions dins del PSC i trencar el partit. Però mantenir-lo és apostar en un candidat cremat, que no representa la sensibilitat majoritària del PSC ni reflecteix els valors de la majoria dels propis votants socialistes.
La esperança socialista és mantenir la ficció que el que importa no són els candidats sinó el partit. El problema és que al final qui té les responsabilitat són, respectivament, l'alcalde de Barcelona i el president del Govern. I quan aquestes dues figures no comparteixen la cultura política dels seus votants i del seu partit les coses no funcionen. No hi ha bon govern, sinó només un exercici d'equilibris per sobreviure. I això no és cap esperança de futur. Només és una petició de confiança cega, cada vegada més difícil d'aconseguir en una societat on la majoria dels ciutadans pensen per si mateixos.
La solució dels experts electorals socialistes ha estat reiterar les velles fórmules del passat. Com estan fent en el cas de la reforma estatutària, demanaran el vot no per si mateixos sinó per anar contra el PP. L'estratègia els va funcionar molt bé al 1996 i al 2004. Però va funcionar més discretament al 1996 i no va funcionar al 2000. A Madrid governen els socialistes, a la Generalitat governen els socialistes, als municipis principals de Catalunya governen els socialistes... i les culpes segueixen sent del PP. No, si al final resultarà que la culpa del 3% o del Carmel o de la pífia del Fòrum és del PP. O és que les pífies de Maragall les escriu el PP?. O és que les frivolitats del Tripartit les ha fet el PP? O és que les manifestes incoherències de Clos són culpa del PP?. Doncs com diu el clàssic: "va a ser que No".
Tinc curiositat de veure com els socialistes aconsegueixen amagar els seus candidats i s'esforcen en fer-nos oblidar els seus nyaps. Crec que els catalans que es senten socialistes es mereixen alguna cosa millor. Però aquesta cosa millor només podrà sortir d'una catarsi col·lectiva que només es podrà produir si aquests votants voten pensant en el futur, pensant en si mateixos i per si mateixos.
