dimarts, de maig 09, 2006
Jubilem a Maragall.
Jubilem a Maragall.
Hi ha moltes raons per votar en contra d'aquest nou Estatut. En anteriors articles n'he parlat. Avui voldria referir-me a una raó que afecta als catalans, nacionalistes o no, que estan tips de patir a Catalunya les disbauxes del Tripartit i les dèries obsessives del president Maragall. Votar No al nou Estatut és fer volar pels aires un Govern que ha estat incapaç en aquest dos anys i mig de fer altra cosa que governar-se a si mateix i sobreviure a les crisis que provocaven uns i altres. Catalunya no es mereix aquest Govern i votar No és el camí més directe per jubilar a Pasqual Maragall i enviar al Tripartit a la història.
Vista la desastrosa deriva del Tripartit arran la tramitació de la reforma de l'Estatut, ens hauríem de preguntar si aquest no era l'objectiu estratègic de CiU quan va pactar amb el president Rodríguez el nyap estatutari, en sessió privada i reservada, "mano a mano, provocant l'esclat final de les crisis acumulades des d'aquella ja llunyana i oblidada primera crisi de l'Informe Sellares. Des de llavors, no hi ha hagut mes sense crisi del Tripartit, ni crisi sense solució provisional. I de nyap en nyap hem arribat al Nyap final que és aquest Estatut, desastre on hi ha, que només es pot defensar fent interpretacions que no es creuen ni els seus millors defensors.
Potser el millor per Catalunya és enviar l'Estatut al cel amb un referèndum on amb el vot No –per les raons que sigui- estem enviant a la jubilació al President Maragall. Després podrem posar-nos d'acord amb el Govern central de Torn –com hem fet sempre- per millorar el finançament de la Generalitat en el marc de la LOFCA. Segurament el propi President Rodríguez es sentiria molt generós si els catalans fessin l'exercici de responsabilitat de tancar d'una vegada i per sempre aquestes planes negres de la nostra història.
