La Veu de Catalunya

L'Arxiu de la Corona d'Aragó

Les València, les Illes i Aragó han tancat files en defensa dels seus drets històrics sobre el conjunt de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Cap d'aquestes tres comunitats està disposada a que el nacionalisme català, aprofitant la reforma de l'Estatut, trenqui la unitat d'un Arxiu que és una herència compartida.

La reforma estatutària catalana afirma que "els fons propis de Catalunya situats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i a l'Arxiu Reial de Barcelona s'integren en el sistema d'arxius de Catalunya.". El Patronat de la Corona d'Aragó només tindria competències sobre "la resta de fons comuns".

Com és natural cada una de les altres tres comunitats, antics regnes de la Corona d'Aragó, han reaccionat exigint la immediata constitució del Patronat de l'Arxiu, postergat al llarg del temps per la negativa dels governs catalans a compartir protagonisme en peu d'igualtat enfront de l'Estat.      

Els documents de la Corona d'Aragó sovint es feien a Barcelona perquè era la principal capital de la Corona, però no són catalans, en la mesura en que el reialme era una confederació en peu d'igualtat de quatre regnes. Altra cosa seria la documentació més moderna procedent de l'Estat, que per raons purament logístiques, es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

És possible que determinats cercles catalans no valorin prou bé el valor històric i polític que té l'Arxiu de la Corona d'Aragó per la identitat d'altres comunitats autònomes. Tinc la sensació de que es trobaran amb una bona sorpresa.

València, les Illes i Aragó afirmaran els seus drets sobre el conjunt de l'Arxiu de la Corona d'Aragó en les seves reformes estatutàries. I a més defensaran aquests drets davant del Tribunal Constitucional, recorrent la nova regulació que proposa la reforma estatutària catalana. Ho han anunciat i ho faran.

Al final, només haurem aconseguit enfrontar territoris pel allò que hauria de ser una herència comuna. Un exemple més dels efectes col·laterals de la reforma estatutària catalana.