dimecres, de maig 17, 2006
València i Catalunya
L'antic Regne de València és a Catalunya el que Andalusia és al Regne de Castella. Un territori que es va conformar com a país arran del que històricament anomenem la Reconquesta. Reconèixer això no vol dir altra cosa que acceptar les coses com són. El regne d'Aragó, tot i tenir una forta participació militar en les operacions contra els musulmans valencians, no disposava en temps del rei Jaume el conqueridor dels recursos demogràfics suficients per tenir un gran paper en la colonització de les terres del sud. Això explica –en el fons- perquè els aragonesos varen ocupar principalment les terres de l'interior, on es va concentrar la població musulmana –els anomenats "moriscos"- i perquè els catalans –que tenien excedents demogràfics- varen ocupar la major part de les terres conquerides, portant –entre d'altres coses- la llengua catalana.
Prova de la força dels colons catalans i dels seus descendents és el fet que part de la població nouvinguda d'origen aragonès, com fou el cas de l'aristocràtica família dels Borja, amb el pas del temps es catalanitzarien, molt abans d'acabar desembarcant a Roma i ocupar un lloc de primera fila en la política dels Estats de l'Església, a partir de la segona meitat del segle XV.
Dir aquestes coses no implica que des del punt de vista de les identitats polítiques –nacionals, autonòmiques, federals o com vulgueu dir-les- València o Andalusia siguin una continuació del que és Castella o Catalunya. Aquest ha estat un dels errors dels nacionalistes catalans, que sovint confonen llengua i nacionalitat, posant en el mateix sac a totes les nacionalitats que tenen com a llengua històrica la catalana o la castellana. Ni els andalusos són castellans ni els valencians són catalans.
Per desgràcia, a Catalunya hi ha molta gent –sobre tot a les institucions oficials- que segueix obsessionada en donar suport als defensors de la idea dels Països Catalans a les terres valencianes. Ho fan abocant centenars de milers d'euros en defensa d'una causa que no té representació al Parlament de València. Us podeu imagina que passaria si, en devolució del favor, la Comunitat Autònoma de València subvencionés a Catalunya a entitats i personalitats en defensa del bilingüisme o contràries a la declaració de Catalunya com a Nació?.
La comunitat de llengua no fa ni desfà identitats polítiques. Els suïssos i els austríacs que parlen alemany no es consideren ni volen ser considerats com alemanys. El mateix passa amb tants i tants països de parla anglesa o espanyola, en relació a Anglaterra o a Espanya. En aquests casos no cal inventar-se una llengua per defensar les respectives identitats. Si volem i estimem la unitat de la llengua el millor que podem fer des de Catalunya és oblidar-nos dels Països Catalans, deixar de parlar de País Valencià i deixar de patrocinar a la ínfima minoria de valencians que sospiren per una València amb capital a Barcelona.
