dijous, de juny 29, 2006

 

El suïcidi de Palestina.

Els palestins han comès un error tràgic: pensar que els israelians acceptarien unes regles de confrontació que anul·laven la seva superioritat militar. Hamas pensava que podia moure's en un terreny gris entre la pau i la guerra, i que els israelians es limitarien a represàlies limitades, que només servirien per enfortir encara més la popularitat dels radicals palestins. Com és natural, l'aposta ha estat una fallida completa: Israel no està disposada a acceptar una confrontació limitada. La conseqüència lògica és inevitable: les forces armades israelianes entren en els territoris palestins, destrossen la resistència i demostren a Hamas que si volen guerra en tindran, però no la guerra que baixa intensitat que voldria Hamas, sinó una guerra total i sense restriccions.

Si els palestins insisteixen en el camí de la guerra els israelians terminaran el mur de defensa i aïllaran els territoris palestins. Això no evitarà atacs esporàdics, però a la llarga es tractarà d'una situació molt similar a un setge, Els territoris palestins es trobaran assetjats per terra, mar i aire, amb les seves fronteres tallades. Potser no caldrà ni aplicar molta força militar; només esperar a veure quan poden resistir els radicals palestins sense recursos per alimentar al seu poble.

És evident que els bons progressistes occidentals atacaran a Israel i defensaran el dret dels radicals palestins a practicar el terrorisme com a forma de resoldre les disputes internacionals entre Palestina i Israel. Però aquesta maldita solidaritat retòrica no ajudarà al poble palestí a trobar una sortida al camí de perdició al que l'ha abocat Hamas. Israel segurament preferiria la pau, però s'equivoquen els que creuen que –com passa en altres països occidentals- estan disposats a viure de genolls perquè hagin perdut la voluntat de lluitar per les seves llibertats. Ho faran. I si això significa guerra, hi haurà. Però serà una guerra que, una vegada més, els palestins no poden guanyar. Una guerra on ningú sortirà en la seva defensa. Una guerra que demostrarà que els radicals no poden viure la normalitat i necessiten la violència extrema com a excusa de les seves incompetències.

Ens agradaria que les coses fossin d'altra manera, però no ho són. Israel prefereix seguretat sense pau a una pau sense seguretat. I com té els mitjans per defensar-se, la estratègia palestina –una vegada més- és un exemple de la ceguesa intel·lectual que acompanya a tot radicalisme.

mailto:laveudecatalunya@gmail.com


Comments: Publica un comentari a l'entrada



<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?