diumenge, de juny 18, 2006
Ha guanyat la indiferència
Ha guanyat la indiferència
Aquest diumenge els catalans hem donat suport -–amb un consens sensiblement menor que al 1979- al nou Estatut. Com és lògic, accepto el resultat del referèndum, perquè els demòcrates accepten les regles del joc. Totes, incloses les normes en matèria electoral, que Maragall i el seu Govern han violat de forma prevaricadora fins el darrer minut de la campanya electoral. Si aquest fos un país normal, aquestes conductes il·legítimes, il·legals i miserables serien portades davant dels Tribunals de Justícia. Perquè difícilment pot exigir respecte per una llei com és el nou Estatut qui es considera per sobre de la resta de l'ordenament legal.
En tot cas, la victòria ha estat per la indiferència. La indiferència dels catalans que no han votat i la indiferència dels que han votat sense conèixer el contingut del nou Estatut, pensant només en que calia votar SI perquè el PP demanava el NO. Una indiferència instigada per tots els poders econòmics, socials, polítics i periodístics del règim nacionalista català, que ha aconseguit amagar les contradiccions, les confusions i les absurditats del nou Estatut.
No crec que triguem molt a veure als partits del Si enfrontats per aquest Estatut que han aprovat tenint idees molt diferents del que estaven aprovant. La confrontació de CiU i el PSOE sobre el projecte de Llei de Dependència –on CiU acusa als socialistes de saltar-se el blindatge del nou Estatut- ha estat la primera batalla del que serà una guerra contínua per determinar el sentit del nou Estatut,
El referèndum ha donat a un Estatut que en molts dels seus elements no té encaix en l'ordenament constitucional i que, en altres, serà de difícil per no dir impossible aplicació. Respectar la voluntat dels votants de Catalunya no vol dir ignorar el nyap jurídic i constitucional que aquests votants han aprovat. Perquè una cosa és la legitimitat democràtica –el principi de la majoria- i altra de diferent que el criteri de la majoria sempre sigui jurídicament viable en un Estat de Dret.
Crec que el PP ha de ser lleial envers la voluntat majoritària dels catalans i envers als seus votants. I això vol dir fer el que ja ha anunciat Mariano Rajoy: demanar al Tribunal Constitucional que recondueixi aquest Estatut pel camí de la racionalitat jurídica i constitucional, fent allò que els polítics del SI no varen fer per poder mantenir la cohesió d'aquest SI. Un SI que només es mantenia unit sobre la base de no aclarir que uns i altres tenien al cap idees molt diverses sobre el que significaven els aspectes més ambigus i confusos del nou Estatut. Un SI que ha mort aquest mateix dilluns, quan Catalunya descobrirà que té nou Estatut però que no té Govern.
És per això que serà el PP –malgrat votar NO- que farà possible amb el seu recurs al Tribunal Constitucional una revisió judicial del nou Estatut, que faci del que han votat els catalans una llei viable. I serà aquesta revisió judicial del nou Estatut el que permetrà no frustrar les esperances del poble de Catalunya i fer que pugui ser un projecte coherent i viable de futur.
