dissabte, de juny 17, 2006
La història no acaba el 18
El 18 de juny la història de l'Estatut no acaba ni de bon tros. En tot cas, si els partidaris del Si guanyen el referèndum, només hauran superat una etapa del seu projecte de reconstrucció del que és Catalunya i del que és Espanya.
Una de les grans estafes del referèndum de l'Estatut és fer votar als catalans una reforma que no coneixen i que els propis partidaris del Si han amagat amb molta cura. Fer propaganda no és informar. Més quan aquesta propaganda es fa violant de forma sistemàtica, hipòcrita i cínica les normes jurídiques i les resolucions de la Junta Electoral i del Tribunal Suprem.
No ens ha d'estranyar que aquests senyors diguin que una victòria del Si comporta tancar el problema que ha generat aquest Estatut. Això és fals per tres raons diferents:
a) El conflicte per la interpretació del nou Estatut s'ha desencadenat abans i tot de la seva aprovació. Aquest ha estat el cas del projecte de llei de dependència, on els nacionalistes de CiU han acusat al Govern socialista de violar el blindatge competencial del nou Estatut. Com va dir en diverses ocasions Josep Piqué, aquest nou Estatut és inaplicable si es llegeix des de la perspectiva nacionalista. Una cosa es pactar paraules ambigües i altra és llegir aquestes paraules com CiU voldria. La socioconvergència no dóna per tant.
b) El Partit Popular ja ha anunciat que presentarà el seu recurs al Tribunal Constitucional. Recurs que serà acompanyat pel recurs del Defensor del Poble i els recursos dels governs d'Aragó, València i les Illes Balears. El Govern d'Aragó és socialista, però en aquest cas els socialistes catalans no parlen de catalanofòbia.
c) Sigui quin sigui el resultat del referèndum del 18 de juny el debat seguirà a la resta d'Espanya perquè els espanyols no estem disposats a deixar de ser una nació perquè una part de la nostra nació, que guanya un referèndum en una part d'Espanya, així ho decideixi. Hi ha catalans que pensen que Catalunya és nació ho digui o no l'Estatut i hi ha una immensa majoria d'espanyols que pensen que la única nació és Espanya. Si el sentiment dels segons és catalanofòbia, que és el sentiment dels `primers? Hispanofília no.
Els que votarem No per defensar les llibertats i la democràcia, podrem perdre aquesta batalla contra tots els poders socials, econòmics, polítics i periodístics del règim català. Però no abandonarem la lluita per defensar les conviccions i els sentiments de la majoria de catalans que el dia 18 de juny donarà l'esquena a l'Estatut: votant no, votant en blanc, votant nul o abstenint-se.
