diumenge, de juny 11, 2006

 

Pau i guerra

Pau i guerra

 

En la darrera visita del president Rodríguez Z a Catalunya, els socialistes de la terra varen repartir entre els assistents uns cartells amb el lema "PAU PAZ". Cartells confeccionats amb el disseny corporatiu –tipus de lletra i colors- de la campanya electoral del PSC.

 

I, de forma paral·lela, al mercat de Collblanc a l'Hospitalet de Llobregat, la comitiva electoral de Mariano Rajoy era agredida verbalment i amb actes amenaçadors –fer soroll amb un ganivet de considerables dimensions- per persones que semblaven actuar de forma gens espontània. La entrada de Rajoy i el començament dels insults i les amenaces varen ser simultànies. I això només es pot aconseguir si hi ha una organització prèvia que avisa als "comandos" de l'entrada de les "víctimes" i dóna la senyal d'atac per sincronitzar tots els moviments i deixar sense capacitat de reacció als "objectius".

 

Casualment en l'entrada del mercat de Collblanc –en una taula de la botifarrada de la Festa Major del barri- estava el bo i millor dels socialistes de L'Hospitalet. En política les casualitats, les mínimes. Jo no sé si és veritat o no, com m'han dit, que persones que varen insultar a Mariano Rajoy foren complimentades a la taula socialista, per compartir amb fraternitat el vi de la victòria sobre els "enemics de Catalunya". Jo no sé si és veritat o no que els més agressius dels membres del "comando" de boicot eren o no, com m'han dit, militants socialistes.   Però més enllà d'aquestes sospites, hi ha la evidència de que els líders socialistes no només no han comdemnat els atacs sinó que els han donat suport amb l'argument que són un acte normal i espontani de llibertat d'expressió. Pels socialistes catalans –inclosos alguns que han aprovat amb "cum laude" el concurs de xarnego agraït- qui defensi que Espanya és una Nació és mereix aquestes agressions, perquè no té dret ni a respirar l'aire de Catalunya.

 

Els mateixos que demanen Pau –donant status  de bel·ligerància a la banda assassina i als seus amics polítics- veuen amb simpatia els actes de violència contra el Partit Popular –negant als defensors de la Constitució la més mínima legitimitat política per actuar a Catalunya- . I ho fan amb la complicitat i simpatia dels mitjans de comunicació dominants a Catalunya –tan privats com públics- que tanquen files enfront de l'enemic del règim.

 

Em faig una pregunta. Què passaria si en el futur els diputats i senadors dels partits que defensen que Espanya no és una nació, fossin tractats als carrers de Madrid amb la mateixa cortesia i deferència amb que han tractat a Catalunya a la gent del PP? Què passaria si a les Illes o a la Comunitat de València, els nacionalistes catalans rebessin el tracte agressiu –dia rera dia- que reben els del PP a Catalunya?.

 

Segurament, en aquest cas, els mateixos que es feliciten pels actes d'agressió –com ha fet l'Eco dels Socialistes Joan Saura- , serien els primers en demanar les més enèrgiques mesures repressives i judicials –recordem molt bé el Cas Bono- .

 

laveudecatalunya@gmail.com

 


Comments: Publica un comentari a l'entrada



<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?