diumenge, de juliol 09, 2006
Amagar el Tripartit amb odi
Amagar el Tripartit amb odi
Els socialistes i els seus aliats menors són incapaços de fer una campanya electoral en base a la feina feta pel Tripartit. No només pel fet que aquesta feina és perfectament descriptible i, en gran part, herència dels anteriors governs, sinó sobre tot perquè ha arrelat dintre de l'opinió pública –inclosos molts dels votants socialistes i republicans- la imatge que el Tripartit ha estat incapaç de convertir el Pacte del Tinell en un projecte de govern, Les esperances dels electors del Tripartit no es limitaven a tenir un nou Estatut i, de fet, en el cas dels electors socialistes aquesta era una reivindicació menor.
Les esquerres volien governar Catalunya per demostrar que les coses es podien fer diferent i que -a més a més- es podien fer millor. La millor demostració que ni una cosa ni l'altra és el silenci de les esquerres envers la seva pròpia herència. En lloc de parlar de la feina feta, prefereixen centrar els seus missatges en el que és el comodí universal de la política catalana: atacar al Partit Popular. El que importa no és debatre sobre els problemes de la gent o les propostes que presenten els partits; el que volen les esquerres és que el debat es centri en un partit –el Partit Popular- que ni té responsabilitats de govern a Catalunya ni les té al conjunt d'Espanya. La proposta és simple: cal votar als partits del Tripartit per evitar que el Partit Popular pugui influir o participar en un possible govern de CiU. Deixant de banda les protestes de CiU, que com sempre diuen abans de les eleccions unes coses i després fan d'altres, és evident que l'antic Tripartit vol amagar les seves vergonyes demanant als seus votants un acte de fe: no ens heu de votar perquè siguem millors, sinó perquè els altres poden pactar amb el PP, que és el mal absolut.
Si tenim en compte que els mateixos que consideren que el PP és el mal absolut –i que al Pacte de Tinell varen proclamar la seva voluntat de no dialogar amb els popular- ara veuen amb gran simpatia als polítics terroristes de Batasuna, els consideres polítics normals i aposten per dialogar amb ells, ens adonarem que per les esquerres catalanes –i a vegades per una part de CiU- els terroristes de Batasuna són més legítims que la gent del Partit Popular. Les víctimes són culpables i els assassins uns bons nois als quals hem d'ajudar a treure un bon profit polític de deixar de matar.
La resposta intel·ligent és respondre a aquest odi amb respostes concretes i assenyades als problemes reals de la gent normal que viu a Catalunya, que treballa dur i paga els seus impostos i els seus deutes, que no tenen privilegis polítics i que només volen viure millor ells i les seves famílies. Si CiU i el PP són intel·ligents no entraran en el debat sectari de les esquerres i centraran els seus esforços en explicar que Catalunya es mereix, abans de res, un Govern que governi, que sigui capaç de governar-se a si mateix, i que no estigui tot el dia creant problemes on no hi ha. Un Govern que gestioni bé els problemes i els recursos col·lectius, sense convertir el país en una caixa d'experiments per progressistes de disseny.
