dimarts, de juliol 04, 2006
Feixisme intel·lectual
D'un temps ençà és una moda en els mitjans progressistes afirmar que la gent del Partit Popular no tenim dret a existir, a parlar, a respirar. Lluís Llach ha fet el que abans havien fet altres, com és el cas dels socialistes: exigir a Alberto Fernández Díaz que deixi de parlar. I de pas exigir als votants del PP que desapareguin.
Com és natural, els progressistes –tot i que han guanyat molts diners amb els seus negocis culturals- proclamen la seva solidaritat amb els violents que exigeixen la destrucció de les lleis, en funció de les quals han fet els seus diners. Perquè els mateixos progres que proclamen la maldat de la propietat privada són els que, en matèria de drets de propietat intel·lectual, defensen aferrissadament el que consideren són els seus propis drets. Ells tenen dret a defensar el que és seu, però nosaltres no.
El Sr. Llach afirma que la violència okupa està justificada pels preus de l'habitatge. Però segurament no pensarà el mateix pel que fa a la còpia il·legal dels seus discos i no acceptarà l'argumentació que els preus són alts. La propietat és un robatori, sempre que no sigui la propietat dels progressistes.
La demagògia arriba fins al punt d'afirmar que la violència no és dels okupes sinó de la policia, que –per cert- en el cas dels darrers aldarulls de Gràcia no va fer acte de presència fins que els violents havien terminat la seva feina de destrucció.
Doncs que sàpiga el Sr. Llach que jo no només penso com el Sr. Alberto Fernández sinó que estaré al seu costat quan persones com el Sr. Llach volen fer callar als que no pensen com ell. No ens callaran amb el seu odi ni amb la seva hipocresia. No ens callaran amb la seva demagògia ni amb la seva incitació a la violència. No ens callaran perquè a Catalunya hi ha gent amb el valor i la dignitat per no callar enfront dels terroristes de la paraula.
I si això no agrada al Sr. Llach li recomano que es prengui una infusió.
