dimecres, de juliol 26, 2006
La crossa socialista
La crossa socialista
Iniciativa per Catalunya és una formació amb les idees molt clares. El seu objectiu estratègic és mantenir la relació privilegiada amb els socialistes que li permet, amb pocs vots, aconseguir un bon tros del pastís de càrrecs i pressupostos. I a aquesta prioritat de fons ho sacrifica tot. Si algú s'equivoca i pensa que el que importa és la ideologia o les polítiques, ben aviat descobreix que la direcció d'IC té altres criteris. Cada vegada que un membre d'IC ha intentat mantenir una posició independent o crítica enfront dels socialistes ha estat eliminat sense contemplacions, tan a la política local com a la política autonòmica.
Com és natural una cosa és la praxis política –marcada per un pragmatisme total- i altra molt de diferent el discurs. Pel que fa al discurs, IC amaga tot el que pot les seves senyes d'identitat comunistes, per fer un còctel polític format pel més tronat antiamericanisme, un discurs ecologista radical –que després no té cap o gens d'impacte en la realitat, més enllà d'enfrontaments cara a la galeria amb els socialistes, on sempre acaben cedint en nom dels suprems valors de la casa comuna de l'esquerra catalana- , les ideologies de gènere i laïcisme –amb un profund menyspreu a tot el que soni a cristià o a parella heterosexual amb fills -, i la ideologia del multiculturalisme, que es tradueix en una defensa aferrissada d'obrir les fronteres perquè vinguin tots els immigrants que vulguin.
La seva utilitat pels socialistes és evident. Compleixen tres funcions molt valorades: Primera) serveixen per fer guerres brutes contra CiU i el PP; Segona) permeten aconseguir uns segments de votants d'esquerra que no s'identifiquen amb la socialdemocràcia del PSC; i Tercera i més important) són socis acomodaticis que –com diuen els socialistes- tenen "cultura de govern" o "cultura de coalició". Això darrer vol dir que han après a dir si i a callar quan toca.
