diumenge, de juliol 02, 2006
La veritat per ZP
He deixat passar uns dies per llegir amb més tranquil·litat la declaració del president Rodríguez Z sobre l'inici de les conversacions amb ETA. La he llegida vàries vegades. I sempre arribo a la mateixa conclusió. Rodríguez Z diu una cosa i el seu contrari, de tal forma que no hi ha possibilitat que un ciutadà normal pugui esbrinar que ha dit.
Ha estat un exemple de teatre polític. El president va dir unes paraules per tal que els que les escoltaven les interpretessin d'acord amb els nostres propis desitjos. Una estratègia de l'ambigüitat que vol mantenir les expectatives de qualsevol persona de bona voluntat, amb independència de les seves particular idees polítiques sobre els continguts materials de la negociació amb ETA.
Rodríguez Z és un bon professional de la manipulació. Al llarg d'aquests anys a Catalunya ha enganyat a tots: a la majoria nacionalista del Parlament, al PSC, a ERC, al proper ex-president Maragall.... i és molt possible que els propers mesos ens permetin descobrir que també ha enganyat a Artur Mas i a CiU. El dialoga i pacta amb la voluntat de fer girar les interpretacions dels pactes d'acord amb els seus interessos. Per Rodríguez Z les paraules no tenen correspondència amb la realitat, només són eines per modificar les percepcions i voluntats de la gent.
Això explica que –com va passar al llarg del procés de reforma de l'Estatut català- no sigui possible determinar amb precisió que ha dit el president Rodríguez Z. Diu les coses de forma tan calculadorament ambigua que no hi ha manera de determinar si està o no a favor de l'autodeterminació, si està o no a favor de la legalització de Batasuna abans de la dissolució d'ETA, si està o no a favor de l'annexió de Navarra pel País Basc... Si agafem les seves paraules textuals, podrem trobar cites que ens permetin –segons les interpretem- afirmar –com hem dit abans- una cosa i el seu contrari.
Rodríguez Z no menteix perquè el seu pensament està més enllà de la veritat i de la mentida. La referència ja no és l'adequació del pensament a la realitat, sinó la construcció de la realitat amb la manipulació del llenguatge. O el que és el mateix, la destrucció del pensament com a instrument per parlar amb objectivitat de les coses que conformen el nostre món. La realitat ja no existeix sinó és en funció dels interessos del poder. La qual cosa vol dir que, en funció de les circumstàncies, si la realitat realment existent no agrada es pot inventar, amagant-se tot allò que molesta. Hem passat, doncs, del "los españoles se merecen un gobierno que les diga la verdad" a afirmar que la veritat és només el que interessa al govern.
