diumenge, de juliol 02, 2006
Torna la batalla de Gràcia
Torna la batalla de Gràcia
Fa un any vaig escriure que una bomba al consultat italià a Barcelona era l'anunci d'un esclat de violència radical a Gràcia. Molts lectors hem varen acusar de criminalitzar els moviments alternatius. I com tots recordaran, al final varen tenir una onada de violència a les festes de Gràcia, protagonitzada pels que creuen que una bona causa –la seva- justifica trencar les normes legals de convivència ciutadana. En aquell temps vaig denunciar la incapacitat dels progres per posar-se en la pell del ciutadà normal i per fer el que el ciutadà normal demana: posar ordre a la ciutat sense complexes, defensat amb les porres i les sancions el dret de les persones que compleixen les lleis a viure amb tranquil·litat en les seves llars i en els seus carrers i places.
Ara tornem a veure indicis de que aquest estiu pot reproduir –potser de forma encara més agreujada- les kale borrokas de l'estiu passat. I una vegada més, els nostres progres han aconseguit que la notícia no sigui la detenció i posada a disposició judicial dels vàndals –molts d'ells de procedència estrangera- sinó el fet que la policia autonòmica va arribar tard i va actuar amb més fermesa contra els veïns que contra els violents. De la Guàrdia Urbana no hi havia notícies perquè la seva actuació va ser perfectament descriptible.
La consellera Tura –en un exercici de retòrica progre- va proclamar que preferia que la policia arribés tard a un Estat policial. Sra. Tura, que l'alternativa no és entre el compliment de la Llei i un Estat policial, sinó entre l'Estat de Dret i l'anarquia o la llei de la selva.
Una vegada més les administracions públiques i els polítics varen mirar-se amb perplexitat l'espectacle de "cotxes creuats a la calçada, barricades amb contenidors i pneumàtics cremats". Els veïns, d'acord amb el seu dret a la pròpia defensa, varen respondre llançant aigua des dels balcons i escridassant als radicals.
De 20 a 40 brètols poden encendre la violència a Gràcia, no hi ha detencions, la gent normal es queda sense llum per unes hores (els vàndals havien sabotejat un transformador) i els responsables polítics –el Tripartit municipal i el que queda del Tripartit autonòmic- es llances els trastos al cap per veure. Curiosament, en aquest cas, la Sra. Mallol no ha obert la boca.
