dimarts, d’agost 15, 2006
Si la treva no funciona...
Si la treva no funciona...
Israel ha acceptat aturar les operacions militars al Líban a canvi de dues garanties: la creació d'una zona de seguretat reforçada, sota el control de l'exercit libanès i de un cos militar internacional; i l'embargament d'armes i desarmament de Hezbol·là –que tindria que convertir-se en un partit polític normal, com la resta de partits libanesos, sense cap milícia armada- .
Com he comentat en anteriors articles, Hezbol·là no està disposat a convertir-se en un partit normal. El seu líder, Sheikh Hassan Nasrallah, ha advertit a l'exercit libanès sobre el risc d'intentar desarmar les seves milícies. I s'ha mostrat desafiant sobre la possibilitat que les forces internacionals ho intentin o pretenguin aturar els subministres militars procedents d'Iran o de Síria. Per altra banda, Hezbol·là està bloquejant el funcionament de les institucions libaneses, per impedir que puguin adoptar una política contrària als seus interessos. Només accepta –per ara- abandonar les zones al sud del Litaní. Això vol dir, en la pràctica, que qualsevol intent del Govern libanès de complir la Resolució 1559 o els Acords de Taif, que imposaven el desarmament de les milícies, no comptarà amb el consens de Hezbol·là, que no pensa rendir-se davant del feble exercit libanès, quan ha pogut resistir a l'exercit d'Israel.
Sunites, drusos i cristians no disposen de milícies. Tampoc disposen de l'exercit libanès, perquè una bon part –prop de la meitat- són xiites. Per desarmar Hezbol·là a més d'un fort suport militar internacional –que no està garantit per l'ambigüitat de les resolucions de les Nacions Unides- tindrien que assumir un enfrontament militar amb Hezbol·là, un risc de trencament de l'exercit libanès i, molt probablement, una guerra civil entre els xiites i les faccions prosíries i els nacionalistes libanesos sunites, drusos i cristians.
Cal tenir en compte que els sectors nacionalistes libanesos no van donar suport als atacs de Hezbol·là que varen provocar la guerra amb Israel. Una cosa és oposar-se a les accions militars d'Israel al Líban, i una altra de molt diferent és considerar que al Líban li surt a compte provocar una guerra amb Israel d'acord als interessos de Síria o d'Iran.
Si Hezbol·là no es desarma, tard o d'hora tornarà a atacar Israel. Cal recordar que el seu objectiu no és territorial, sinó destruir l'Estat d'Israel. I si això passa, l'actual treva seria paper mullat.
Aquesta vegada, gràcies a la decisió del Govern Olmert de no llançar una invasió terrestre de les dimensions de 1982 –quan varen mobilitzar més de 80.000 soldats- han aconseguit sostenir una guerra convencional de posicions fortificades i amagades –moltes vegades entre la població civil- amb tropes preparades, motivades i amb un armament modern i efectiu. Olmert ha preferit evitar el cost d'una invasió com la del 1982 –on en la primera setmana de la guerra varen morir més de 10.000 persones- i ha concentrat les operacions en una ofensiva aèria. Això ha permès a Hezbol·là sobreviure. Per altra banda, Olmert va considerar que les baixes israelianes en cas d'invasió terrestre serien molt més altes que les baixes que provocaven els coets de Hezbol·là. Olmert ha aconseguit que Hezbol·là abandoni les posicions al sud del Litaní –sense pagar el cost en vides, libaneses i israelianes, d'una guerra terrestre com la del 82.
Si Hezbol·là tornés a atacar a Israel les forces internacionals tindrien que enfrontar-se o el seu mandat no tindria cap futur. Els Estats Units no donarien suport a la presència de forces de l'ONU per protegir els atacs de Hezbol·là contra Israel. I això comportaria la retirada d'aquestes forces i obriria les portes a una nova intervenció israeliana. Que aquesta vegada no s'aturaria fins la derrota completa de Hezbol·là.
Per tant, si el govern libanès vol evitar una propera guerra –molt més destructiva que la que han patit- han d'aconseguir la transformació de Hezbol·là en un partit polític normal i la fi d'una milícia armada al servei d'Iran i de Síria. La decisió és difícil i arriscada, però és la única manera d'evitar una nova guerra amb Israel.
