divendres, de setembre 08, 2006
Les democràcies no es fan la guerra
Les democràcies no es fan la guerra
Des del 1812 –amb la guerra entre el Regne Unit i els Estats Units- no hi ha hagut cap guerra entre democràcies . Ho va pronosticar Kant al 1795 al seu assaig Pau Perpetua, on afirmava que, atès que la majoria dels ciutadans no volen anar a la guerra sinó és en exercici de la pròpia defensa, si tots els Estats fossin democràci es –ell parlava de repúbliqu es constitucionals- no hi hauria més guerres .
Aques ta creença és defensada pels anomenats neoconservadors L'actual pr esident dels Estats Units, George W. Bush, afirma que "the reason why I'm so strong on democracy is democraci es don't go to war with each other. And the reason why is the people of most societi es don't like war, and they understand what war means.... I've got great faith in democraci es to promote peace. And that's why I'm such a strong believer that the way forward in the Middle East, the broader Middle East, is to promote democracy."
Això no vol dir que l es democràcies no puguin ser víctimes de violència política per part de moviments separatist es o radicals. Però, en general, aqu ests moviments tenen menys força a les democràcies que als sistem es no democràtics.
Malgrat les ingènues o cíniques teori es del Diàleg de les Civilitzacions –que volen negar a la democràcia occidental el seu valor universal- la millor manera de pres ervar a llarg termini la pau al món és protegir i promoure –sense renunciar a la força militar- els valors democràtics als països no democràtics. La millor protecció per la nostra seguretat no és pactar amb els dictadors o els governs fonamentalist es, sinó apostar per fer avançar la democràcia al món.
Cal tenir en compte que democràcia és molt més que eleccions democràtiqu es. Cal afegir elements com el reconeixement dels drets individuals, govern limitat i sota l'imperi de l es lleis, justícia independent, llibertat de comunicació, llibertat religiosa i sindical, igualtat entre hom es i dones , plena igualtat política entre tots els ciutadans... I, certament, això no és pot construir d'un dia per l'altra. Els proc essos de transició democràtica són sempre difícils. No és es trany que hi hagi situacions de violència interna, com passa a l'Iraq. Però, malgrat els costos, l'alternativa de mantenir els règims no democràtics és, a la llarga, molt més costosa, tant pels ciutadans dels països afectats com per la r esta de democràci es.
Per això mateix, la contribució militar d'Espanya a l' esforç internacional per enfortir el Govern libanès és una causa justa. Però també és una aposta arriscada. Ni els sirians ni els iranians ni l es milíci es terroristes de Hezbol·là tenen cap interès en que el Líban es consolidi com un Estat democràtic i independent. El Govern Zapatero està amagant aqu ests riscos als es panyols i no aclareix quines són els regl es de confrontació de les nostres trop es.
Quan els enemics de la democràcia liban esa intentin colpejar al Govern libanès –amb atemptats dintre del Líban o amb atacs contra Israel- ens haurem d'enfrontar. Perquè si l es forces de l'ONU no garanteixen la sobirania del Govern libanès i la pau de les fronter es, tard o d'hora seran els israelians els que ho faran. I en aqu esta ocasió sense res triccions.
