divendres, de setembre 15, 2006
L’estafa del nou model de finançament
L' estafa del nou model de finançament
Sempre he cregut que allò que és impossible a més de ser impossible no pot ser. I malgrat l es afirmacions dels polítics favorables al nou Estatut, no hem sortien els compt es. Si Catalunya rebia un percentatge de les inversions de l'Estat d'acord a la seva participació en el PIB, les altres comunitats farien als seus propis Estatuts el mateix, amb els criteris que els fossin més favorables –població, dispersió, envelliment, insularitat...-. La suma de tots els models donava unes xifr es que deixaven a l'Estat sense capacitat alguna per fer polítiques d'inversió pública r esponent als interessos generals del país; sense comptar amb el detall que per satisfer a tots caldria –a la llarga- adoptar polítiqu es d'increment del dèficit –cosa complicada en un es cenari d'estabilitat pressupostària imposat per la Unió Europea- o d'increment de la pr essió fiscal –cosa que a més d'impopular és contradictori amb les necessitats de la competitivitat de la nostra economia-
Llegia una i altra vegada el text estatutari i no acabava de trobar la trampa. I al final ha estat la Cambra de Comerç qui ha denunciat on es tava la clau de volta de l'engany. Resulta que els percentatges exclouen les inversions estatals que corr esponen a l'anomenat Fons de Cooperació Interterritorial. El que faran ara el Govern de Zapatero és incrementar aqu est Fons, amb la qual cosa els percentatges que reclamen l es diferents comunitats –amb criteris diferents- seran percentatges sobre un es quantitats cada vegada més baixes. Cal tenir en compte que els percentatges només s'apliquen a les inversions en infrastructures i que per aques tes s'entén les inversions de Foment i de Medi Ambient, no així l es que correspondrien a Sanitat o Ensenyament, que es consideren són competència de les comunitats.
La trampa és maquiavèlica. Les inversions creixeran –al menys als pr essupostos, tot i que molt ments quan es facin les liquidacions efectives -, però no més del que podrien haver-se incrementat sense necessitat de fer un nou Estatut. En el fons, s'ha d escobert la fal·làcia de que el nou Estatut marcava un model de finançament diferent a l'existent. Les paraules ho semblaven insinuar, però les ambigüitats deixaven escletxes obert es i la il·lusió només a durat un es tiu. A la tornada de les vacances i amb el debat del primer pressupost de l'Estat amb el nou Estatut, les realitat s'han imposat.
Això ho sabien tant CiU com PSC. Varen fer una campanya en favor de l'Estatut sobre la prom esa que amb el nou Estatut Catalunya aconseguiria un finançament similar a que tenen les comunitats forals –en els resultats, tot i que amb una formula diferent- . Les xifres no quadraven i això explica per què uns i altr es feien prediccions tant diferents. Al final les tramp es s'han descobert, però els catalans ja han votat el nou Estatut.
Només dos partits varen dir amb claredat que el nou model de finançament era una trampa. El PP, perquè considerava que era d'impossible aplicació –cosa que els fets ho han confirmat- i ERC, perquè considerava que la fórmula no garantia el que s' estava dient. La força mediàtica de CiU i del PSC va aconseguir amagar aques tes incertes es, malgrat tenir-se que conformar amb un suport molt pobre en el referèndum estatutari.
La veritat ha sortit a la llum. Uns diran –CiU- que s'incompleix l'Estatut. Altres –PSC- que es compleix amb rigor el que diu el nou Estatut i que amb el temps s'aniran aconseguint millors r esultats. La veritat és que uns i altres han mentit. Uns i altres sabien que es taven mentit. I uns i altres han manipulat als catalans per amagar que havien construït un castell a l'aire sense fonaments. I ara el castell s'han enfonsat.
