dimarts, d’octubre 03, 2006
El joc de les enquestes
El joc de les enquest es
Els mitjans informatius acostumen en temps electoral a publicar enquest es. Aquestes enquestes es converteixen en el suport de prediccions sobre els possibles resultats electorals i són assumid es com quelcom objectiu, marcant en bona mesura l'agenda política de la campanya.
El problema és que les bones enqu estes són cares i que els mitjans informatius –per raons econòmiques - intenten treure prediccions electorals fiables, en matèria d'escons, amb unes mostr es de tot insuficients per arribar a aquests resultats.
Cal tenir en compte que mai publiquen les dades d'aqu estes enquestes –a diferència del CIS o del CEO-. Només un r esum on cada mitjà presenta una determinada lectura d'aquest es dades, sense possibilitat de contrast. No hi ha cap impediment legal o tècnic perquè els mitjans publiques sin a Internet l'informe complet i totes les dades. Sovint no publiquen ni l es dades de record de vot –que és un element fonamental per poder fer una ponderació de l'anomenat vot amagat o de l es no respostes-.
Ara està de moda fer enquest es de 1000 persones. Si es fa un repartiment proporcional, a Girona, Lleida i Tarragona li corr esponen 100 per província, amb un marge d'error tant gran que fa que qualsevol pronòstic sigui una pura especulació. Si es fa un repartiment no proporcional, tens dos problemes: primer) amb 1000 persones, per molt d esproporcional que facis la mostra, sempre tindràs un enorme error a les províncies de Girona, Lleida i Tarragona; i segon) has de ponderar els r esultats per tenir en compte el pes de Barcelona, el que incrementa encara més el marge d'error.
Cal tenir en compte que, en general, totes les enqu estes mostren sempre una desviació (per dalt o per baix) de l es persones que diuen que van votar PSC, CiU, ERC, PP i ICV. Aquesta des viació és molt important i tendeix a perjudicar al Partit Popular de Catalunya, afavorint a la resta –molt en particular a IC i a ERC-.
La principal trampa que fan els mitjans és en la presentació del marge d'error de l'enqu esta. Amb 1000 persones, la mostra ens dóna un marge d'error del 3,16%, però només per les dades globals de tota Catalunya. En canvi, els mitjans ens presenten la predicció de repartiment d'es cons com si tinguessin aquest marge d'error, quan, en realitat, el marge d'error és molt més gran. L es submostres amb les quals es fan les estimacions d'escons són massa petites per fer prediccions d' escons. I això els mitjans ho saben, però ho amaguen. Mai expliquen els marges d'error reals de les seves prediccions.
La trampa de les enquestes del CEO és de naturalesa diferent. Ells no fan projecció de les dades i es limiten a publicar el vot directe, això si amb totes les dad es de l'enquesta. Afirmen que els partits poden fer les seves pròpies estimacions de vot. Casualment, el vot directe sempre perjudica al Partit Popular. És una es tratègia que varen començar a aplicar als estudis electorals de l'Ajuntament de Barcelona i que el CEO ha assumit, trencant la tradició del CIS. El r esultat és que el Partit Popular sempre surt el darrer en intenció de vot i que després –quan es compten els vots- té molts més vots.
Cal una regulació de les enquest es electorals que obligui als mitjans a publicar en Internet totes les dades de les seves enquestes . I cal exigir al CEO que es mulli i faci un treball estadístic d'estimació del vot.
