dissabte, d’octubre 28, 2006
La fira de les vanitats
La fira de les vanitats
La campanya electoral catalana avança de forma irreversible cap a una mena de concurs de declaracions i de promeses, el valor de les quals als ulls dels ciutadans és perfectament descriptible. La majoria dels polítics eviten adoptar postures clares en temes de poden comportar controvèrsies morals. Prefereixen mantenir-se en les zones grises de l'ambigüitat com a impost obligatori en un món dominat pel relativisme i la manca de referents morals.
El relativisme dominant afirma que cap principi moral pot ser justificat de forma racional. Només és un problema de preferències voluntàries. Per tant, els polítics, intentant evitar enfrontar-se al discurs políticament correcte, tendeixen a amagar els conflictes de valors amb afirmacions retòriques de bones intencions, amb discursos que repeteixen els tòpics i els llocs comuns com si fossin veritats evidents i indiscutibles.
La combinació d'un sistema educatiu que desarma intel·lectualment a les noves generacions i d'uns mitjans de comunicació que només creuen en no creure en res, genera conformisme, cinisme i un creixent allunyament dels ciutadans envers els processos polítics. Ho hem vist en la gran fita històrica del referèndum de l'Estatut català i, molt probablement, ho tornarem a veure en les properes eleccions autonòmiques.
Però alguns creiem que el conformisme no és una opció moral vàlida i que no podem renunciar mai ha defensar que la democràcia és més que una manipulació de sentiments i percepcions. Per això ens neguem a mantenir fora del debat polític els reptes morals de la nostra societat, agradi o no als defensors del relativisme políticament correcte. Perquè només una democràcia que amb referents morals pot enfrontar-se als reptes dels seus enemics, interns o externs.
