diumenge, d’octubre 01, 2006
La revolució del CAC
La revolució del CAC
El Consell del Audiovisual de Catalunya ha fet una revolució silenciosa pel que fa a la regulació de la comunicació política al nostre país. Ha afirmat que és lícit fer anuncis televisius per defensar una causa política –les seleccions esportives catalanes- malgrat que la legislació estatal ho prohibeix de forma expressa.
El CAC afirma –per rebutjar el recurs del Partit Popular i de Ciutadans- que no pot adoptar cap acord perquè "no disposa, en conseqüència, de paràmetres d'aplicació o interpretació de l'esmentada norma, en especial pel que fa a supòsits com el que ens ocupa, en què el Consell s'ha vist en la necessitat d'enfrontar-se a una tasca d'una especial complexitat".
La teoria del CAC és que no pot afirmar que és o que no és comunicació política, donat que no disposa de "criteris clars, apriorísticament establerts, que perfilin els límits que no s'han d'ultrapassar per tal d'evitar que la formulació d'una determinada iniciativa, idea o proposta sigui considerada com a essencialment política."
La majoria del CAC –tots els seus membres menys el representant proposat pel Partit Popular- han afirmat que promoure la liquidació de la unitat esportiva espanyola no és política. No ho és –això no ho diuen- perquè no és política defensar allò que pertany al projecte nacionalista català. Defensar les seleccions esportives catalanes no és política. És patriotisme i no política. Només fan política els catalans que s'atreveixen a no seguir la consigna nacionalista.
La prova del doble joc i la hipocresia del CAC la trobarem en el moment en que es volgués fer un spot televisiu per defensar el valor de les seleccions esportives espanyoles o per promoure una visió no nacionalista de Catalunya. En el dubtós cas que alguna televisió catalana permetés la transmissió d'aquest anunci, estic segur que el CAC diria que això si que és comunicació política.
En tot cas, ha quedat demostrat que els socialistes catalans segueixen en el seu discurs cínic pel qual poden dir a Catalunya el que neguen a Madrid quan voten els seus diputats i senadors amb els seus companys del PSOE.
La resolució del CAC ha estat recorreguda pel Partit Popular. Atesa la velocitat de la justícia, quan els tribunals diguin que aquests anuncis impugnats són propaganda política la cosa no tindrà remei.
Els nacionalistes pretenen –com ho demostra el nou Estatut- que les institucions espanyoles de defensa de l'Estat de Dret no tinguin capacitat d'intervenció a Catalunya. D'aquesta manera, seran institucions "a mida" com el CAC les qui garantiran que els catalans no nacionalistes no puguin defensar-se del projecte de construcció nacional en marxa.
