diumenge, d’octubre 01, 2006
La tolerancia
La tolerància.
La tolerància entre persones amb creences diferents és un dels fonaments de la convivència a les modernes societats democràtiques. Tanmateix, des dels plantejaments progres es vol presentar la tolerància no com una pràctica social –basada en el respecte a la llibertat de les persones- sinó com expressió d'una cultura relativista, que nega la possibilitat de defensar amb criteris racionals el que considera pures expressions de voluntat, intenció o sentiment. Les idees serien –des d'aquesta perspectiva- expressió de les passions humanes i la raó només serviria per justificar decisions que hem adoptat d'acord a criteris no racionals. Com no és possible debatre racionalment sobre el que no és racional, la raó queda limitada a la condició d'instrument que ens ajuda a trobar mitjans per assolir el que volem. I com les voluntats humanes són equivalent –al no ser comparables en termes racionals- hem d'acceptar que qualsevol creença té el mateix valor des del punt de vista racional.
Feta aquesta destrucció de la raó –que queda postergada a la condició de serventa de la voluntat- els progres estableixen una teoria de la tolerància segons la qual qualsevol pretensió de voler dir alguna cosa amb valor universal és –per definició- intolerància. Com passa amb totes les teories escèptiques, el discurs progre sobre la tolerància s'exclou a si mateix de les conseqüències de la seva teoria. La teoria de la tolerància és absoluta i no admet cap discussió. Discutir sobre els seus fonaments racionals també és intolerància.
La tolerància com a pràctica que reconeix el valor de la llibertat dels altres no suposa –a diferència del que proclamen els progres- respectar per igual totes les creences. No necessitem respectar les creences que no compartim. El que hem de respectar és el dret dels altres a tenir-les, sempre que respectin la nostra llibertat.
La ideologia de la tolerància acaba afirmant –com proposa Zapatero a Espanya- que és millor renunciar a les pròpies conviccions abans que haver d'enfrontar-se a qualsevol enemic. Parlen de diàleg i de pau, però en realitat el que demostren es la seva predisposició a negociar els termes d'una derrota prèviament assumida. El relativisme ens impedeix tenir les conviccions necessàries per enfrontar-nos als enemics de la democràcia –com és el cas dels islamistes o dels terroristes d'ETA- .
Convertida en una ideologia, la tolerància, una pràctica que ens permet conviure en llibertat, esdevindrà la perfecta justificació per no tenir cap raó que justifiqui sacrificar-se per uns valors superiors. Només importa no tenir problemes, al preu que sigui, encara que aquest preu sigui tenir que obrir de les portes als nous bàrbars que, dins i fora d'Europa, volen ensorrar la nostra civilització.
