dissabte, de novembre 18, 2006
Com combatre la violència escolar (miercoles)
Com combatre la violència escolar
Els professors i mestres que tenen que conviure directament amb el problema de la violència escolar començar a estar farts de tantes paraules i bones intencions. La resposta del Tripartit I fou plantejar un reglament de disciplina escolar que, en la pràctica, segueix donant llargues i posant pals a les rodes dels professionals educatius. La paraula màgica és medicació. Com si amb paraules fos suficient per controlar els efectes destructius d'un sistema educatiu sense valors, sense voluntat d'educar a les noves generacions en la necessitat d'assumir deure i no només drets.
El Partit Popular ha proposar en la conferència sobre seguretat celebrada aquest cap de setmana, enfortir les capacitats dels professors i mestres per actuar de forma ràpida i eficaç sobre els alumnes que tenen comportaments violents. Sense complexos ni falsos progressismes.
A més proposen "Establecer con carácter general, en el capítulo de las agravantes descritas en el artículo 22 del Código Penal, una nueva agravación cuando el hecho se ejecute sobre persona que desempeñe un servicio público o participe en el ejercicio de una función pública de carácter relevante, con conocimiento de quien cometiera el hecho delictivo". A diferència del que ha plantejar el Fiscal en Cap de Catalunya, la proposta del Partit Popular protegiria a totes les persones que fan serveis públics –siguin aquests de titularitat pública o privada-, doncs no seria just protegir només als professors i mestres de l'escola pública, ignorant que els problemes de convivència no coneixen de fronteres administratives.
No podem seguir tancant els ulls a la realitat de les aules a Catalunya i a la resta d'Espanya. No podem seguir pensant que les coses es poden solucionar posant més i més diners o creant mecanismes per dialogar amb els violents. Permetre que els nens i els joves que actuen de forma violent puguin creure que el seu comportament els pot sortir gratis és el millor camí per que a la llarga molts d'ells acabin fent coses molt més greus.
Per altra banda, tampoc podem oblidar que la responsabilitat principal d'aquesta violència escolar cau sobre unes famílies que, més enllà de les divisions socials tradicionals, han perdut la voluntat d'educar als seus fills en uns valors cívics. Sovint les famílies, lluny de ser comunitats educadores esdevenen –com a conseqüència de la cultura hedonista que ens envolta- en promotores i defensores dels comportaments violents, quan no en participants dels mateixos; el que explica que a vegades els pares reaccionin en els conflictes escolars en favor dels seus fills, sense voler assumir les seves pròpies responsabilitats. Fets que demostren les conseqüències del progressisme d'aparador que domina aquest país.
