dissabte, de novembre 18, 2006
Contra la corrupció, transparència (lunes)
Contra la corrupció, transparència
Corrupció ha existit sempre a totes les societats humanes. Sempre hi ha hagut persones que han volgut obtenir allò que les lleis no els permetrien, fent ús il·legítim de les potestats públiques. Les democràcies no són pas alienes a aquest rics. Perquè el que provoca la corrupció no són les ideologies o les formes de govern, sinó la pròpia naturalesa humana. On hi ha persones hi trobarem sempre temptacions i caigudes. Creure que per combatre la corrupció només necessitem noves lleis és anar directes al desastre.
La força de la democràcia –en relació a altres formes de govern- és que ofereix als ciutadans de controlar els governs i les administracions. Votar cada quatre anys no és suficient per controlar el poder públic. Tampoc és suficient amb delegar aquest control als partits polítics de l'oposició. Entre d'altres raons, perquè la lògica del combat polític sovint impedeix veure la realitat de la corrupció com és. Hi ha una tendència a caure en la lluita partidista que provoca una clara miopia selectiva a l'hora d'enfrontar-se a la corrupció. Potser les coses són diferents on els sistemes de govern no són parlamentaris sinó presidencialistes, com és el cas dels Estats Units, on els polítics responen abans davant dels seus electors que no pas davant dels seus partits. A Europa, on els polítics actuen en el marc de partits organitzats com a màquines burocràtiques, la lògica política provoca que els debats sobre la corrupció acabin derivant cap a debats sobre la moralitat de cada partit. Un debat partidista que impedeix anar més enllà de la dialèctica amic enemic. I el que necessitem és menys partidisme i un sentit més ampli del deure cívic.
Per limitar la corrupció calen noves lleis penals; però també cal una major transparència per part de les administracions. Un enfortiment de les capacitats dels ciutadans, de les organitzacions de la societat civil i de la premsa per accedir a les informacions administratives que els governs –de qualsevol color- intenten mantenir en la màxima discreció possible. Una llei de lliure accés dels ciutadans a la informació administrativa, que reconegués el dret dels ciutadans a conèixer el que fan les administracions i no només el que les administracions volen que els ciutadans coneguin, seria la millor manera de posar més dificultats a la corrupció.
