diumenge, de novembre 05, 2006
Del terrorisme d’Estat a la rendició
Del terrorisme d'Estat a la rendició
Cada vegada que s'obren negociacions amb els terroristes d'ETA –quan es troben molt afeblits- passen dues coses: la primera que aprofiten el temps de la treva per agafar forces i reorganitzar-se; la segona que es difon entre les persones de bona intenció la creença que el problema d'ETA és un conflicte polític que només es pot resoldre parlant i arribant a compromisos.
Al País Basc el que hi ha és una guerra d'aniquilació de la part dels bascos que volen ser espanyols i d'imposició a la resta d'Espanya d'una ruptura del seu ordre constitucional. Si negociem amb ETA el que ETA vol, estem justificant que un dia altres amb altres objectius agafin el mateix camí criminal per defensar les seves pròpies conviccions. Per exemple. Si ETA aconsegueix posar sobre la taula el futur de Navarra amb la força de les seves armes, per què els navarresos espanyolistes no podrien fer el mateix en direcció contrària?. Negociar amb ETA de política –que és el que està fent Zapatero- és en termes objectius posar al mateix nivell els que volen defensar la unitat d'Espanya i els que la volen destruir. En aquestes condicions, el trencament de la societat espanyola serà cada vegada més profund: per una banda, els que volen destruir Espanya com a Nació, amb el suport dels que creuen que les democràcies no s'han de defensar amb les armes enfront dels seus enemics –fonamentats en un pacifisme que sovint només amaga covardia i absència de qualsevol sentiment de pertinença a una comunitat nacional- ; i per l'altra, els que –de dreta, de centre, d'esquerres o de cap ideologia- no estem disposats a permetre la destrucció de la nostra Nació com a preu per no tenir que patir les agressions dels terroristes.
Diuen que no és possible derrotar a ETA. Mai ho han demostrat. Potser el que no hi ha és el coratge per fer tot el que es pot fer en el marc d'un Estat de Dret per derrotar als terroristes. Però també és possible que els mateixos que varen provar dreceres com el terrorisme d'Estat i el GAL ara vulguin provar altres dreceres alternatives. La democràcia no necessita renunciar als seus valors per destruir als seus enemics. Si ho fa –en qualsevol dels dos sentits abans comentats- encara que els derroti en termes materials, en el fons els està donant la victòria moral i històrica. Podem i hem de guanyar als bàrbars sense deixar de ser romans. Perquè la victòria no és només derrotar la barbàrie, sinó no convertir-se en bàrbars.
