dissabte, de novembre 11, 2006
Les amenaces d’Otegi (jueves)
Les amenaces d'Otegi
Otegi ha parlat amb claredat al afirmar que si el Govern força als jutges a no defensar l'Estat de Dret terminarà la violència urbana que protagonitzen els seguidors d'ETA. Ha parlat amb claredat. De les seves paraules es dedueix que ETA és un complex que té moltes branques. Una de les quals és l'univers polític que lidera Otegi. Altra les forces de bàrbars que, a les ordres dels dirigents d'aquest complex, intenten imposar per la força les seves idees polítiques a la resta de la societat basca i al conjunt dels espanyols.
En un Estat de Dret les paraules d'Otegi serien interpretades com un acte terrorista. Un Govern normal no pot negociar amb els qui utilitzen la violència com a instrument de negociació. Als terroristes els hem de derrotar. Als terroristes de les pistoles, als grups violents que els donen suport, i als seus braços polítics i socials. Siguin 1000, 10000 o 100000. Ells no volen renunciar a la violència per integrar-se en la democràcia espanyola. El que volen és renunciar a la violència a canvi que els espanyols acceptem el trencament de les nostres institucions democràtiques. Això és la rendició enfront dels terroristes i la seva victòria, encara que sigui parcial.
La democràcia i els valors de la Constitució espanyola s'han de defensar amb fermesa i sense covardies. Zapatero ha enganyat als espanyols amb l'afirmació que era possible negociar amb ETA la fi de la violència en el marc de les actuals institucions democràtiques. ETA no vol abandonar les armes a canvi d'una generosa reconversió econòmica i jurídica pels seus membres. El que vol és obtenir en la mesa política el que no ha aconseguit en aquests anys de terrorisme.
Els socialistes espanyols ha comès en el passat greus errors a l'hora de trobar dreceres en la lluita contra el terrorisme. Es varen equivocar al intentar dreceres en forma de terrorisme d'Estat i es tornen a equivocar al fer el mateix en forma de negociacions secretes amb els terroristes.
La paraula de Zapatero val poc. Els socialistes varen negociar amb ETA alhora que pactaven amb el PP la Llei de Partit i defensaven la ilegalització de Batasuna. Els socialistes han acceptat parlar amb ETA –directament o via els seus amics polítics de Batasuna- de coses que no tenen cabuda en la democràcia espanyola: autodeterminació i annexió de Navarra. El Partit Popular mai va negociar sobre aquestes qüestions amb ETA. El que demostra que una part dels socialistes creuen que la fi de la violència val pagar un preu polític als terroristes. Segurament, els nacionalistes –catalans, bascos i gallecs- veuen amb molta simpatia aquesta predisposició de Zapatero a abandonar la defensa de la nació espanyola, però sospito que el conjunt dels espanyols cada vegada jutjaran amb més severitat aquestes fal·làcies sobre les quals Zapatero ha construït el gran engany que és l'anomenat procés de pau.
