dissabte, de novembre 11, 2006
Les meves opcions lingüístiques (miercoles)
Les meves opcions lingüístiques
Parlar en català o en espanyol al Parlament no afegeix cap valor afegit al discurs polític. Crec que els polítics haurien de parlar amb naturalitat en qualsevol de les dues llengües oficials a Catalunya. Com qualsevol altra ciutadà. Però crec que això no vol dir res. Perquè el que importa és el que diem. Podem dir qualsevol bestiesa en qualsevol idioma, com podem ser ignorants en cinc idiomes.
Jo crec que els polítics espanyols haurien de poder parlar en qualsevol de les llengües de l'Estat a les dues cambres de les Corts Generals, en condicions de normalitat, amb la corresponent traducció simultània. Com passa al Parlament del Canadà, on els seus diputats poden parlar en francès i en anglès. El que no té sentit és demanar parlar en català a Madrid i mirar malament que es parli en espanyol al Parlament. A fi de comptes a Catalunya hi ha molts més catalans que parlen espanyol com a llengua pròpia que no persones residents a Madrid que parlin català, basc o gallec.
Ciutadans s'equivoca fent del fet de parlar espanyol una bandera política quan hauria de ser una elecció personal. Potser volen fer de la llengua una bandera política perquè no tenen res més que això. I amb això només no representen cap projecte de transformació de la cultura política catalana, no proposen cap programa per canviar les coses que funcionen malament a la nostra societat. Només expressen un sentiment de rebuig envers el discurs políticament correcte del nacionalisme català. Però el discurs políticament correcte no acaba ni molt menys en la llengua o la identitat. Catalunya està malalta de progressisme de disseny. I Ciutadans tendeix a acceptar el discurs dominant en totes les qüestions que no afecten a la identitat i a la llengua. La qual cosa vol dir que, en el fons, són fills del sistema que volen rebutjar.
Jo tinc com idioma personal l'espanyol. Parlo i escric en català quan vull fer-ho, en funció del context o dels meus interlocutors. Però les meves opcions lingüístiques no defineixen un discurs polític. L'error dels nacionalistes catalans és convertir la llengua i la identitat en bandera política. Ciutadans cau en el mateix error. Fer el mateix que fan els nacionalistes en sentit contrari no és encertar sinó caure en el mateix error. Deixem que la gent –inclosos els polítics, que abans de polítics són persones- parlin en el idioma que vulguin.
