dissabte, de novembre 11, 2006
L’estratègia suïcida de CiU (viernes)
L'estratègia suïcida de CiU
Si CiU hagués aconseguit 3 diputats més ara Mas tindria una possibilitat per governar Catalunya. A perdut aquests tres diputats per menys de 19.000 vots, distribuïts entre les tres províncies (Girona, Lleida i Tarragona) on els escons són més barats. Amb 51 diputats CiU podria governar, perquè el Tripartit no sumaria. Ciutadans no podria donar el seu vot a un Tripartit format per ERC. Ni podria, amb la seva abstenció, permetre governar a ERC. CiU i el PP tindrien 65 escons. El Tripartit tindria 67.
CiU amb el seu notari va tancar-se les portes del Govern. Perquè en el cas que hagués aconseguit aquests tres diputats addicionals, si mantenia el seu rebuig a pactar amb les forces no nacionalistes, no tindria alternatives per formar una majoria alternativa al 67 escons del Tripartit. Possiblement, en aquest cas, el notari hagués estat deixat de banda, i CiU hauria fet virtut de la necessitat. El Partit Popular estaria en condicions –amb els seus 14 diputats- de forçar a CiU a fer un gir cap al sentit comú. Ciutadans no tindria més remei que sumar-se a una majoria alternativa al radicalisme nacionalista i d'esquerres que haurien representat els 67 diputats del nou Tripartit.
Certament, CiU hagués tingut altres possibilitats. Com varen intentar, no es tancaven al vell somni de mantenir ERC al Govern de la Generalitat. El que posava en qüestió tot el seu discurs del DVD sobre les barbaritats d'ERC. També podrien haver optat pel somni de certa burgesia benestant catalana d'una sociovergència que buidés de contingut la democràcia catalana.
Però qualsevol d'aquests escenaris implicava tenir uns 19.000 vots més a les tres províncies clau. Un estrateg professional hauria primat aquestes tres províncies. No hauria dedicat tants recursos –diners i temps- a una operació tant poc rendible com ha estat el famós DVD. Hauria fet una campanya de llarga duració, centrada en el territori d'aquestes tres províncies. Hauria fet una campanya de proximitat. El problema és que CiU a aquestes tres províncies ha estat incapaç de mobilitzar 19.000 votants. La baixa participació els ha afectat menys que als altres, però ha estat suficient per impedir que aconsegueixin els tres escons clau.
CiU ha d'entendre que no pot mantenir-se en la suïcida estratègia de tancar-se les portes a pactar amb el PP. Ni el PP pot forçar a CiU a deixar de ser el que és –un partit nacionalista català- ni CiU pot intentar que el PP no sigui el que és –un partit amb una idea d'Espanya i de Catalunya que no és la que té CiU- . Guanyar eleccions no és el mateix que vendre Floid. CiU té tot el dret del món a mantenir-se impassible de derrota en derrota. Però Catalunya necessita una alternativa al desastre que serà el nou Tripartit. I aquesta alternativa exigeix que CiU abandoni la seva obsessió per sumar majories amb ERC. Només tornat al pragmatisme de Jordi Pujol tindran alguna possibilitat de tornar a governar Catalunya en el futur.
