dissabte, de novembre 18, 2006
Necessitem més política (viernes)
Necessitem més política
Sovint diem que l'abstenció té que veure amb la distància entre polítics i ciutadans. El que és veritat però no és tota la veritat. També hi ha una tendència a que els ciutadans visquin més preocupats pels seus propis assumptes privats que no pas per les seves responsabilitats com a membres d'una comunitat política. Per una majoria dels ciutadans catalans i de la resta d'Espanya, la llibertat que ens dóna viure en una comunitat política liberal és quelcom donat, no quelcom que hem de construir dia a dia amb l'esforç de tot, que tots hem de preservar i fer crèixer.
Com deia la filòsofa Hannah Arendt quan els interessos privats són la nostra principal preocupació i donem per suposat que la política és cosa dels professionals de la política, estem erosionant els fonaments de les nostres democràcies. Estem donant per suposat que la política és només gestió i, per tant, cosa de professionals i no de ciutadans.
Alexis de Tocqueville, per la seva banda, ens recorda que aquesta indiferència envers la cosa pública afavoreix la consolidació del despotisme de les burocràcies públiques. Tenim democràcia, però els ciutadans, tancats en els seus petits plaers personals deixen de banda les seves responsabilitats cíviques, el que ens condueix cap a una dependència dels ciutadans envers el poder públic que és compatible amb una imatge exterior de llibertat. La gent vota periòdicament, però després es desentén completament del que fan els seus representants i els governs escollit per aquestes eleccions.
Com diu Tocqueville al seu llibre la Democràcia en Amèrica: "L'estat social separa els homes; cal que l'estat polític els aproximi. L'estat social dóna el gust pel benestar (els inclina cap a la terra); cal que l'estat polític els torni a elevar i els doni grans idees i emocions."
Sovint els polítics creuen que la resposta al distanciament dels ciutadans envers la política és caure en una mena de subhasta pública per veure qui promet més coses materials a canvi dels vots. I, certament, les coses materials són importants, però cal afegir a més a més, el valor d'allò que sent públic no pertany a ningú en particular.
A les propostes materials cal afegir l'orgull de ser membre d'una comunitat política. Però no d'una suposada comunitat política imaginada per ideòlegs nacionalistes, sinó de la comunitat política d'homes i dones que realment conviuen en un temps i en un territori. D'una comunitat plural on hi ha moltes formes de ser, molts sentiments d'identitat, dues llengües arrelades al país i a la seva història i la seva cultura. El nacionalisme –que vol construir una comunitat imaginada- no crea vincles de compromís cívic entre els que no comparteixen els seus valors identitaris. Com no ho fan ni els discursos ideològics clàssics –siguin d'esquerres o de dretes- ni els plantejaments purament pragmàtics o tecnocràtics. Necessitem recuperar la política, i per recupera la política necessitem que els ciutadans descobreixin que sense política les seves llibertats són una ficció.
