dijous, de desembre 14, 2006
De Pinochet a Castro (lunes)
De Pinochet a Castro
La dictadura de Pinochet fou durant 17 anys un règim que va ofegar les llibertats civils i polítiques dels xilens, cometent crims injustificables -3000 morts per raons polítiques- i exiliant a més de 30.000 persones. Els progressistes criticaven la impunitat en que s'havia protegit tant Pinochet com els dirigents de la dictadura. Impunitat que era part d'un pacte nacional que va fer possible la transició pacífica de la dictadura a la democràcia, arran la derrota del règim dictatorial en el referèndum del 1988.
Curiosament els mateixos que exigeixen judicar als criminals de la dictadura xilena són els que demanen mesures de gràcia en relació als criminals d'ETA –quan encara no han renunciat de forma definitiva a seguir matant- o que, quan Fidel Castro mori, demanaran una transició a Cuba que no passi comptes als governants comunistes. Són els mateixos que han criticat els judicis contra els antics governants comunistes als països d'Europa oriental i són els mateixos que varen defensar la impunitat dels dirigents sandinistes, que varen poder conservar totes les propietats que varen conquerir per la força de les armes.
La dictadura cubana no ha estat menys criminal que la xilena. Ha durat –fins avui- 48 anys i té un compte de més 10.000 morts per raons polítiques (entre afusellaments 5.725, execucions extrajudicials 1.206 i defuncions a la presó per diverses causes 1.216), sense comptar als més de 75.000 que han mort intentant fugir de Cuba. Una dictadura criminal que ha portat a més de 2 milions de cubans a l'exili.
En un món ideal Pinochet hauria de haver estat judicat. I els seus col·laboradors. Com ho tindrien que ser tots els responsables de totes les dictadures del món. Inclosos els dirigents de la dictadura castrista. Tanmateix, a vegades per assolir una transició pacífica d'una dictadura a una democràcia cal tancar ferides i renunciar a obrir les guerres del passat. Això ho varen fer a Espanya i avui som una democràcia consolidada. Ho va fer Xile i ara és una democràcia consolidada i uns dels països més avançats de l'Amèrica hispana. Potser caldrà fer el mateix en el cas de Cuba. I potser caldrà deixar morir en pau al vell dictador comunista, per obrir un procés de transició democràtica des de la reconciliació.
