La Veu de Catalunya

El sentit nacional de la república espanyola

Els nacionalistes catalans han establert –amb el consentiment dels socialist es, que han venut la seva vocació espanyola a canvi de tocar poder a La Moncloa i al Palau de Sant Jaume- un règim de submissió per tots aquells catalans que volem viure en normalitat en la nostra pròpia llengua espanyola: a l'ensenyament la nostra llengua està minoritzada fins assimilar-la a l'anglès, a la política només se l'admet per demanar el vot, no podem fer-la servir en l es nostres activitats professionals privades , si no és amb la corresponent traducció en català –a risc de ser sancionats amb fortes multes - , arreu siguem majoria o minoria, els hispà-parlants hem d'assumir –si no volem ser condemnats com a feixistes- que els que tenen com a llengua pròpia el català tenen més drets que nosaltr es, perquè –tal i com ha proclamat el nou Estatut- aquesta terra és la seva i nosaltres només podem ser bons catalans si acceptem que tenen més legitimitat els que hi eren abans.

El Partit Popular sempre ha defensat –amb diferents estils i intensitats- un mateix discurs de llibertat. Un discurs en defensa del dret de qualsevol català a parlar i fer servir la llengua que vulgui, sense imposar a altr es catalans el que no vol que li imposin a ell. Hem presentat un recurs al Tribunal Constitucional en defensa de la llibertat lingüística. I sempre hem defensat el criteri de que la normalització tenia que passar per fer normal al món públic el que és normal a la societat catalana, garantint que el sistema educatiu ofereixi a tots l es mateixes competències en les du es llengües oficials de Catalunya.

Normalitzar no vol dir imposar als catalans a escoltar música en català que ningú vol es coltar. Amb aquesta visió provinciana i tancada en lloc de promoure la música catalana el que estem fent és facilitar que els catalans escoltin emissores de música que no estan sota la vigilància inquisidora del CAC i de la Generalitat.

Ara el Partit Popular ha presentat una proposta d'eixos per reformar la Constitució ( http://www.pp.es/uploads/docs/DOCUMENTOSPIT/06.12.02.Conclusiones_Conferencia_Modelo_de_Estado.pdf). Una reforma necessària, que només serà possible quan el PSOE perdi les eleccions i faci un canvi de liderat, posant al front a una persona que faci compatible els ideals d'esquerres amb una visió sense complexos d'Espanya com a nació. I en aquest cas, no estaria de més, recuperar el que deia l'antiga Constitució Republicana de 1931: "Artículo 4. El castellano es el idioma oficial de la República., Todo español tiene obligación de saberlo y derecho de usarlo, sin perjuicio de los derechos que las leyes del Estado reconozcan a las lenguas de las provincias o regiones. Salvo lo que se disponga en ley es especiales, a nadie se le podrá exigir el conocimiento ni el uso de ninguna lengua regional".

A més a més en el seu article 50, la Constitució republicana deia: "Las regiones autónomas podrán organizar la enseñanza en sus lenguas r espectivas, de acuerdo con las facultades que se concedan en sus Estatutos. Es obligatorio el es tudio de la lengua castellana, y ésta se usara también como instrumento de enseñanza en todos los centros de instrucción primaria y secundaria de las regiones autónomas. El Estado podrá mantener o crear en ellas institucion es docentes de todos los grados en el idioma oficial de la República".

Posats a fer memòria històrica, potser caldria reviure aquests articles de la Constitució republicana i plantar cara als nacionalismes que ens volen fer ciutadans de segona.

laveudecatalunya@gmail.com

# posted by Emiliano Jiménez @ 3:38 p. m.