dimarts, de desembre 05, 2006
Els professors de religió
Els profes sors de religió
No soc sospitós d'anticlericalisme i normalment comparteixo el que defensen els bisbes en matèria de relacions entre església i Estat, però tinc la impressió que en el tema de les relacions laborals dels prof essors de religió no han estat encertats. Els professors de religió han de r espondre als requeriments d'idoneïtat intel·lectual i religiosa de cada confessió. Cosa natural. Doncs ningú pot explicar religió islàmica, jueva o catòlica en contradicció amb el que són aqu estes religions, tal i com ho estipulen les seves respectives autoritats religioses .
El que no és admissible és obviar que la relació entre aquests profes sors i les seves respectives comunitats religioses és una relació laboral. I com tal relació laboral, aquests profes sors tenen uns drets socials reconeguts; entre els quals està el dret a cobrar una indemnització en cas d'acomiadament.
La Constitució garanteix el dret de les famílies a donar als seus fills ensenyament religiós dintre de les escoles públiqu es, sense perjudici de l'aconfessionalitat del sistema educatiu públic. Els tractats internacionals –el Concordat- reconeix que l'Església catòlica ha de escollir el professorat de religió. Com li correspon fer-ho a l es diferents confessions religioses, en el marc dels acords es tablerts amb l'Estat. Però això no pot comportar convertir als professors de religió ni en funcionaris –no ho poden ser, donat que l'Estat és aconfes sional- ni en una mena de paries sense homologació laboral.
El sistema millor hauria estat considerar als profes sors de religió com personal al servei de les diferents confessions, contractat de forma laboral de la mateixa manera que són contractats els prof essors de les escoles concertad es. I a continuació, procedir al finançament d'aquestes places d'acord al sistema de pagament delegat que funciona en el conjunt de l'ensenyament concertat. Aquests professors haurien d' estar homologats des del punt de vista salarial al professorat concertat. I haurien de tenir els mateixos drets i deur es. Deures que comporten l'acceptació de l'ideari confessional de cada religió. Cas d'existir una contradicció entre el prof essor i la seva comunitat religiosa, es podria procedir a l'acomiadament, sense perjudici de que el professor tingués dret a cobrar l'indemnitzaria legalment establerta.
Amb la LOE els professors de religió seran considerats com a treballadors indefinits i –a partir del nou Estatut del Empleat Públic- sobraran triennis a partir dels 24 m esos d'antiguitat. Això no vol dir que no puguin ser acomiadats en el cas que s'enfrontin a l'ideari de la confessió que els ha seleccionat per ensenyar en el seu nom. Només significa que els acomiadaments, que seran competència dels Jutg es i Magistrats de l'Ordre Jurisdiccional Social, comportaran les corresponents indemnitzacions. Potser això obligarà als senyors bisb es a seleccionar millor el professorat i a no caure en l'error de contractar persones que no comparteixen els valors de la religió que volen ensenyar.
