dimarts, de desembre 05, 2006
Els sense pàtria
Els sense pàtria
Un error no és corregeix amb altra. Ciutadans pensa que la forma d'enfrontar-se a la intolerància nacionalista és negar el valor de l es nacions. Oblidant que la democràcia només pot existir en el món real encarnada en una nació de ciutadans. Perquè els ciutadans mai són ciutadans del món i r es més. Nosaltres som molt es coses. Tenim relacions socials, històriqu es i polítiques, sentimentals amb un es comunitats de diferents dimensions. Que unes ideologies nacionalistes hagin volgut construir un món artificial a partir d'una d'aqu estes dimensions –la pertinença a una determinada comunitat autònoma com és la nacionalitat catalana, definida a més en relació a una de l es dues llengü es oficials que es parlen en aques ta comunitat- no justifica negar el valor d'una nació espanyola que d es del 1812 es defineix a si mateixa com nació de ciutadans lliur es i sobirans.
Els complexes progr essistes de Ciutadans es posen de manifest en la seva política d'immigració, on semblen incapaços de dir alguna cosa diferent al que proclamen els gurus d' esquerra. Tampoc diuen res sobre el procés de rendició al terrorisme d'ETA, sobre la política fiscal, sobre el dret de l es famílies a escollir l'educació dels seus fills o sobre qualsevol tema que no sigui la llibertat lingüística. Els seus complexos arriben fins al punt de mentir –negar la veritat és mentir- com va fer el seu candidat a la Pr esident de la Generalitat, el senyor Rivera, quan malgrat les evidències documentals va afirmar que mai havia es tat militant del PP. Ser militant del PP no és res del que cap persona s'hagi avergonyir. Com tampoc ha d'amagar que ha canviat de partit. Churchill va canviar de partit tr es vegades a la seva vida i mai ho va amagar. Però és obvi que el Sr. Rivera no és Churchill.
La gent que vota Ciutadans expressa la seva indignació pel nacionalisme. Però la r esposta al nacionalisme no pot ser reduir la política a dir no a la política lingüística nacionalista. Perquè els problem es de Catalunya no es limiten només a la política lingüística. No només perquè Catalunya té molts rept es sinó perquè els mals del nacionalisme no acaben en la intolerància lingüística. El nacionalisme té una vocació intervencionista que acaba ofegant qualsevol espai de la vida social catalana. I si volem combatre el nacionalisme neces sitem un missatge potent i un projecte global per reconduir una societat desorientada i governada per una classe política autista.
