dijous, de desembre 28, 2006
L'eutanàsia es talviadora
Tornen a sortir afirmacions des del Govern de la Generalitat en favor de la legalització de l'eutanàsia, ent esa no com a abstenció de actuacions mèdiques quan l'allargament de la vida es fa sense perspectiv es raonables de cura, sinó com actuacions directament encaminades a provocar la mort del malalt. Es defensa que l'eutanàsia activa és defensada per la majoria dels ciutadans i que, per tant, cal reformar l es lleis penals per fer-la possible.
Cal tenir en compte que la majoria dels ciutadans quan responen a aques tes preguntes ho fan en la creença que hi ha situacions on el dolor és insuportable, cosa que avui dia és totalment fals, atès el d esenvolupament tècnic que hem assolit. Moltes vegades, més que por al dolor el que hi ha és por a viure una vida que, d'acord als criteris hedonist es vigents, no és digna de ser viscuda. Hi ha molta por a la solitud del malalt terminal, abandonat pels familiars en institucions fredes i impersonals. I davant d'aquestes pors, la gent acaba considerant l'eutanàsia com un mal menor.
El que no s'acostuma a explicar és per quina raó els governs no afronten les pors de la gent amb un plantejament més ambiciós, com seria d esenvolupar més recursos –tècnics i humans- per garantir l'atenció mèdica i humana als malalts terminals. És molt més barat eliminar-los, aprofitant la sensació d'abandonament en que es troben. Tampoc fem res per reconèixer que, darrera de la por a la solitud a la fi de la vida, hi ha el trencament moral d'una societat que ha malbarat el capital social que són l es famílies i que ofereix molts pocs recursos de suport als familiars que atenen persones malaltes cròniques o terminals.
I sobre tot el que es vol amagar és que darrera de l'eutanàsia –com passa amb l'avortament o amb la manipulació genètica- hi ha un gran negoci. No deixa de ser curiosa l'aliança entre dels defensors de la mort digna, l'avortament i la manipulació genètica i els grans inter essos empresarials que es mouen al voltant d'aques tes activitats.
Es dirà que es pot regular l'eutanàsia de forma res trictiva, per garantir els drets dels pacients. L'experiència holandesa indica que feta la llei, feta la trampa. Milers d'avis holandes os fugen del seu país per por a ser eliminats per metges que volen estalviar pressupostos o per familiars que volen heretar abans o volen estalviar-se molèsties. L'experiència de l'avortament a Espanya demostra que les lleis no es compleixen quan, com és el cas, les administracions no tenen cap intenció de posar els mitjans per controlar el seu compliment. És el que passaria amb l'eutanàsia. Una vegada admès una sèrie d'excepcions on seria legal aplicar-la, seria molt fàcil fer frau de llei i –amb una lectura oberta i la col·laboració de l es administracions- aplicar-la de forma universal.
En tot cas, potser aquesta sigui una forma molt eficient per començar a reduir l es despeses sanitàries i per alliberar llits als hospitals. I mentre tant, seguim rebent sense problem es centenars de milers de immigrants il·legals, que consumeixen els nostres recursos sanitaris, provocant un col·lapse a la sanitat pública catalana. Com no hi ha voluntat per aturar aqu esta invasió, procedim a tallar despeses pels més febl es: els vells i els malalts terminals.
