dilluns, de desembre 25, 2006
Recordant la invasió d’Hongria
Recordant la invasió d'Hongria
No és casualitat que els comunistes catalans, tant amant dels records i de la memòria història, no hagin fet cap comentari al 50 aniversari de la invasió russa d'Hongria al 1956. Fa 50 anys, els exercits soviètics envaïen Hongria per ofegar en sang el crit de llibertat dels hongaresos, que havien gosat proclamar el seu dret a governar-se lliurement.
Seria divertit veure com els comunistes catalans –que ara es diuen ecosocialistes- justifiquen el suport que varen donar –en aquells dies no es parlava encara d'eurocomunisme- a la sagrada causa dels soviets. Els camarades comunistes catalans varen posar-se firmes en favor de la brutalitat soviètica, en un exercici de stalinisme del que mai s'han penedit –a diferència dels seus camarades italians o francesos- .
A Catalunya l'aniversari ha passat desapercebut, amb un silenci molt típic en una societat anestesiada pels valors políticament correctes. Només algunes persones valentes, com Eduard Escartín a La Razón, han gosat recordar a Saura els seus antecedents estalinistes.
No voldria terminar l'any sense recordar als milers d'hongaresos que varen morir per la causa de la llibertat i als més de 200.000 que es varen exiliar per fugir del paradís comunista que defensava el PSUC.
Potser encara estem a temps perquè el Sr. Saura faci un acte de constricció i reconegui abans del cap d'any –encara que sigui amb 50 anys de retard- les responsabilitats del PSUC –del que és hereu polític IC- en la legitimació política d'aquesta invasió criminal.
Seria un gest d'honestedat política. Mentre no ho facin tot el que diguin sobre la memòria històrica no és altra cosa que una comèdia política per consum d'unes generacions que no coneixen la Història.
