dijous, de gener 25, 2007
Benach i el nazisme
Benach i el nazisme
Hem va sorprendre que en un discurs de commemoració de l'holocaust, el President del Parlament de Catalunya sortís amb una apologia del diàleg per assolir la pau. En aquest context, les seves paraules equivalien a afirmar que per combatre el totalitarisme nazi el que calia era diàleg. Això era el que varen defensar en el seu dia els defensors del bon rotllo amb Hitler –els senyors Daladier i Chamberlain- i varen sacrificar la llibertat de Txecoslovàquia per evitar una guerra. Com va dir Churchill, els que volien salvar la pau perdent l'honor al final es van quedar sense honor i sense pau.
Puc entendre que la necessitat de fer molts discursos oficials porti a certes figures institucionals, com és el cas del President del Parlament, a intentar col·locar com sigui el discurs polític del dia en mig d'una reflexió sobre les més diverses qüestions divines i humanes. Dit això, em resulta una mica estrany que els assessors de Benach li hagin escrit el que va dir; que "malgrat les agressions que s'escapen a la raó humana, la pau només és possible per la via del diàleg", ha afirmat.
Afirmar que "l'aposta més arriscada i difícil és l'aposta per la pau" i la necessitat en els conflictes de "parlar i escoltar" per "trobar un punt d'entesa" entre les parts, quan s'està parlant dels nazis és tot un exercici de amnèsia històrica.
