diumenge, de gener 21, 2007
El cordó sanitari (para el martes)
El cordó sanitari
Al final les coses surten a la llum tal com són. Els nacionalistes i els comunistes es posen al servei de ZP per intentar impedir que els ciutadans espanyols sàpiguen que el seu Govern no vol derrotar a ETA ni vol defensar amb les armes de l'Estat de Dret el que creu la majoria d'espanyols. Té lògica que els que no creuen que Espanya sigui una nació i les restes del comunisme, reconvertits en sindicat de defensa dels immigrants il·legals, posin al servei de ZP els seus escons al Congrés i al Senat per mantenir al primer president de Govern d'Espanya que no creu ni en la seva nació ni esta disposat a fer el que cal fer per derrotar als terroristes.
El cordó sanitari no evitarà que el PP pugui presentar les seves alternatives en contra d'ETA. Però permetrà que els socialistes puguin evitar el debat públic, aplicant sense més raons la lògica de la majoria parlamentària contra el PP. Una majoria nascuda, no ho oblidem, dels esdeveniments singulars de l'11 M, que varen posar la governabilitat d'Espanya en mans d'una amanida política que només lliga pel seu rebuig a la mateixa idea que Espanya és una nació. En el cas dels nacionalistes, perquè la seva nació és altra; en el cas dels comunistes, perquè la seva nació és el somni utòpic post capitalista; en el cas de ZP perquè vol destruir la transició democràtica per tornar als vells camins del radicalisme republicà que ens va portar a la guerra civil.
L'estratègia funciona perquè la majoria dels socialistes, inclosos els que creuen que Espanya és una nació, posen la lleialtat envers el seu partit per damunt de la lleialtat al seu país. ZP governa amb ma de ferro el Partit Socialista perquè els socialistes creuen que qualsevol moviment contra el seu liderat només pot afavorir al PP. Potser és hora de trencar aquesta lògica i oferir als socialistes que no veuen amb simpatia els errors de ZP una alternativa que no passi només per la derrota socialista i per la victòria del PP. I aquesta alternativa només pot passar per canviar la lògica de la competició política entre el PP i el PSOE, treien als nacionalistes la seva força sobredimensionada com a "kings makers". Potser és hora que els dos grans partits nacionals pactin –amb o sense gran coalició- unes regles del joc –no necessàriament canviant la llei electoral- de tal manera que, guanyi qui guanyi, cap dels dos grans partits pugui servir-se dels nacionalistes per fer polítiques d'Estat en contra de l'altre gran partit.
