dimarts, de gener 09, 2007
La Casa de les Llibertats
La Casa de les Llibertats
A Itàlia enfront de l'Olivera de les esquerres, els partits de centre-dreta i dreta varen aixecar una coalició parlamentària anomenada la Casa de les Llibertats. Si les esquerres s'uneixen en un bloc estratègic –amb el centre-esquerrà- les dretes i el centre-dreta no poden aspirar a governar si no són capaces de respondre als seus adversaris amb les mateixes armes.
Si els partits de l'esquerra catalana han estat capaços d'unir esforços, conservant cadascú la seva pròpia identitat, CiU no pot seguir pensant que podrà recuperar el poder sense tenir en compte que part de l'espai de centre-dreta i dretà a Catalunya l'ocupa el PP. Però això vol dir acceptar que a Catalunya hi ha projectes nacionals diferents dins d'aquest espai. Significa renunciar a ofegar el centre-dreta i la dreta catalana no nacionalista i reconèixer la legitimitat dels catalans que creuen que la seva nació és Espanya i que volen que l'espanyol també sigui una llengua de Catalunya, i no només una llengua oficial per ser oficial al conjunt de l'Estat.
Les esquerres han entès que per guanyar necessiten acceptar-se com són. Cosa que no ha estat, ni és, ni serà fàcil. Els problemes del Primer Tripartit –que no han desaparegut al Segon Tripartit, tot i que s'han dissimulat millor- són el resultat d'aquest pluralisme intern, de la coexistència de projectes nacionals diferents, de visions diferents del territori i de la societat. Però, malgrat aquestes dificultats, les esquerres catalanes han estat capaces de sumar els seus esforços per formar un bloc parlamentari majoritari.
Construir aquest espai alternatiu a l'hegemonia de les esquerres passa per acceptar que el centre-dreta i la dreta catalana tenen dos projectes nacionals diferents. En aquest camp no hi ha possibilitat d'entesa, però podem acceptar competir de forma responsable i acceptant les regles del joc democràtic i de l'Estat de Dret. Però més enllà de les confrontacions identitàries –que són part de la nostra realitat històrica com país- hi ha molts temes on podem treballar plegats per construir una alternativa al Segon Tripartit.
Ni el PP pot exigir a CiU que deixi de ser un partit nacionalista català ni CiU pot exigir al PP que abandoni les seves conviccions sobre la realitat nacional espanyola o sobre la identitat de Catalunya com a una nacionalitat amb dues llengües. Quan abans uns i altres aprenguin a treballar per derrotar a les esquerres sense exigir-se la renúncia de les pròpies identitats, abans podrem derrotar democràticament al Segon Tripartit.
--
laveudecatalunya@gmail.com
