dilluns, de gener 15, 2007
La pau com a tòtem
La pau com a tòtem
ZP, les esquerres i els nacionalistes han fet de la paraula pau un fetitxe sense contingut sota el qual amagar tota una estratègia d'aprofitament de la negociació amb ETA per enllestir la liquidació del model constitucional pactat al 1978. La pau sense continguts vol dir deslligar la fi de la violència terrorista de l'objectiu de preservar Espanya com a nació. Per això, ZP trenca el pacte que va fer amb el PP –que el propi ZP havia demanat- i per això ZP prefereix mantenir la seva aliança estratègica amb els nacionalistes i els comunistes.
La idea de fons de l'estratègia de ZP es donar carta de naturalesa a la teoria nacionalista que el terrorisme té una causa política. El que no vol dir que ZP vulgui donar a ETA els seus objectius polítics. Ni vol ni pot. Més aviat, vol donar-li un reconeixement com a bel·ligerant en un imaginat conflicte militar. Només des d'aquesta perspectiva es pot entendre que ZP anés al Parlament Europeu a internacionalitzar el que fins ara havia estat un problema intern espanyol, provocant de pas la divisió de la meitat del propi Parlament europeu.
ZP vol presentar-se com l'apòstol de la pau. Però no pot donar contingut a aquesta pau. Perquè si ho fes tindria que posar a la llum coses que són rebutjades per una majoria d'espanyols, inclosos molts dels seus votants. Portem sis manifestacions en contra de les negociacions amb ETA i una que juga amb l'ambigüitat. El mes vinent tindrem la setena en contra de les negociacions amb ETA. Les manifestacions, com les enquestes, no formen ni treuen governs, però són un indici de les tendències col·lectives d'una societat. Cada vegada hi ha més gent que espera fermesa i concreció davant dels terroristes i que confia menys en les bones paraules de ZP. El PP només demana a ZP que parli clar i es deixi de mitges veritats. Si ZP prefereix mantenir-se en la buidor metafísica de la pau sense atributs podrà seguir governant, perquè compte amb el suport dels comunistes i dels nacionalistes, però cada vegada governarà més i més en contra de la mateixa societat que va confiar en la seva paraula.
