dijous, de febrer 22, 2007
Discrepo amb l’arquebisbe Sistach
Discrepo amb l'arquebisbe Sistach
Afirma el arquebisbe de Barcelona que les classes de religió –a l es que tenen dret els pares d'acord als tractats internacionals vigents i al que expres sament reconeix la Constitució espanyola- no són catequesis. Certament, no són el que en term es jurídics es podria entendre per catequesi per preparar la primera comunió. Però si que són formació conf essional. No són formació en cultura religiosa. I crec que l'arquebisbe ha comès un error d'omissió al intentar dissimular el que hauria de ser la catequ es i, potser per no tenir que reconèixer el que és en la realitat.
La desgràcia de l'església catòlica catalana és els seus dirigents s'han fet servents de la causa nacionalista i han deixat el liderat intern a grups que tenen més un caire prot estant que no pas catòlic. No és estrany que molts professors de religió –i molts catequist es- acabin defensant coses que són molt respectables però que no corresponen a la tradició catòlica, sinó més bé a les tradicions reformades o evangèliques. Cosa molt legítima, però una mica trampós, perquè el que volen aquests protes tants catòlics és viure un catolicisme a la carta, que ni és catolicisme ni és protestantisme.
L'arquebisbe Sistach sembla defensar les classes de religió en base a arguments utilitarist es: és útil la formació religiosa per evitar fonamentalismes. Deixant de banda que fonamentalisme no és igual a violència, perquè a casa nostra només uns fonamentalist es religiosos maten i justifiquen l'assassinat, no entenc perquè l'arquebisbe de Barcelona no posa més èmfasi en el valor de la classe de religió per garantir als par es catòlics la formació religiosa dels seus fills en la doctrina de l'Església catòlica.
Potser aquest complex i aquest d es ig de no molestar, d'amagar-se en el paisatge, explica que l'església catòlica catalana sigui incapaç de fer campany es efectives per promoure que els pares demani formació religiosa pels seus fills a l es escoles. I això explica que Catalunya es tigui a la cua en aqu esta matèria, com ho està en vocacions religioses i sacerdotals o en assistència dels catòlics a l es esglésies.
